Aquesta frase de l’any 1978, atribuïda al president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, vol mostrar un dels límits de l’acció política racional. Fa molt pocs dies l’alcalde de Sant Cugat va dir que la piscina de Mirasol no té data d’inauguració, millor de funcionament, per problemes per trobar una empresa gestora (https://www.cugat.cat/noticies/la-piscina-de-mira-sol-sense-operador-per-gestionar-la/). Amb... Continue Reading →

Hem començat l’any 2026, un més quina sort, tanmateix, segueixen els problemes de sempre, cada cop més generalitzats, ja que el món és global. Abans els de l’autoanomenat primer món els problemes els exportàvem en forma de colonialisme depredador amb guant de ferro o de seda, segons moments i circumstàncies, ara són altres qui ho... Continue Reading →

La crisi ferroviària, de mobilitat de persones sobretot, a Catalunya, que es viu i pateix, no és un accident, que malauradament hi ha sigut, és una gran i històrica negligència i deixadesa. És conseqüència de molts anys de governs que pensaven tan sols en l’avui, el meu i dels meus, això si, embolcallats en la... Continue Reading →

En el recull toponímic dels Països catalans, hi ha bastants llocs i pobles anomenats amb diferents variants, associats a aigües quietes, aiguamolls, aigües estancades, reductores, fètides, associades al paludisme..., dites aigües mortes. Així trobem Riumors, Aiguaviva, Ultramort, Aigüesmortes..., llocs en què la seva particularitat es troba lligada a cursos d’aigua, que amb inundacions més o... Continue Reading →

El brot de pesta porcina a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) ha aparegut a tocar de l’AP7, la C58, carreteres, trens, nuclis molt poblats, la UAB, polígons industrials, grans empreses internacionals, centres logístics..., el qual és preocupant, terrible.., segons les circumstàncies de cadascú. Les conseqüències, són visibles i sensibles pels veïns de la zona afectada per restriccions,... Continue Reading →

La dita “escriure fa perdre llegir” s'aplica a aquelles persones que es descuiden d'allò que és essencial i es perden en coses secundàries. La política és el procés de presa de decisions en grups humans, així com els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció... Continue Reading →

S’esborra amb el vent el que és vell, d’una bufada que viatja amb cua de sorra arrebossa el cervell. L’últim alè ha estat més curt, arremolina l’aire i escup l’última paraula que no m’enduc. Desconec el que em queda, res, poc, l’ensurt? puc sentir-me viva encara (Marina Antúnez.2013. El vell. En el poemari ‘Un bocí... Continue Reading →

Aquesta consideració, la focalitzo vers la Diada, i el que aquesta vol representar respecte de Catalunya, el lloc on visc, faig i estimo, sobretot a persones. Es una reflexió intranscendent, però que vol mostrar el meu desconcert, que equival o inclou a conceptes com desordenar, desorganitzar, desgavellar, trastocar, descompondre, atordir, torbar, sorprendre, desorientar, confondre, pertorbar,... Continue Reading →

A l'agost, en plena onada de calor i de focs arreu de la península, apareixen els/les opinadores sense més ni més, que repeteixen d’una manera malaltissa i ignorant els típics tòpics de conversa buida en continguts, i totalment mancada d’objectius, més enllà del cobrament per la xarrera. Així s’escolta “el foc s’apaga a l’hivern”, “el... Continue Reading →