L’habitatge ja encapçala la llista de preocupacions de la nostra ciutat. Segons les dades de l’últim Observatori Sociològic, el 21,1% dels santcugatencs assenyala l’habitatge com el principal problema del municipi, per sobre de la neteja, la mobilitat o la seguretat. No és només una dada, és un símptoma d’una ciutat que creix, sí, però no... Continue Reading →
“L’Ateneu Popular de la Floresta: una utopia que comença a caminar” és l’opinió de Marco Simarro
Inspirats en la utopia andalusa de Marinaleda s’ha presentat, recentment, l’Ateneu Popular de la Floresta. Un nou espai social, polític i comunitari que vol donar resposta a dècades de reivindicacions veïnals, i que esdevé un símbol d’autoorganització i d’esperança per a un barri massa sovint oblidat en l’agenda municipal de Sant Cugat. L’acte de presentació,... Continue Reading →
“Va de poesia… però no és un poema”
S’esborra amb el vent el que és vell, d’una bufada que viatja amb cua de sorra arrebossa el cervell. L’últim alè ha estat més curt, arremolina l’aire i escup l’última paraula que no m’enduc. Desconec el que em queda, res, poc, l’ensurt? puc sentir-me viva encara (Marina Antúnez.2013. El vell. En el poemari ‘Un bocí... Continue Reading →
“El pretès debat sobre el padró: un parany i un escull per a un projecte d’alliberament nacional” és l’opinió de Marco Simarro
La nova i darrera croada contra un dret tan bàsic com el padró ha donat resultats fins al punt que s’està començant a instaurar una ombra de dubte sobre qualsevol alta en l’empadronament –ordinària i legal!– de persones estrangeres. Tot un èxit per a aquells partits i organitzacions que creixen a costa de trencar la... Continue Reading →
“Qui té por a la participació ciutadana?” és l’opinió de Lidón Martrat
Sembla que aquest Govern Municipal de Sant Cugat té por a la participació ciutadana. Sembla que ja va els va bé aquest sistema de democràcia representativa en què la ciutadania delega la sobirania en representants escollits mitjançant eleccions periòdiques i competitives per sufragi universal, i aquests van fent sense haver de rendir comptes formalment fins... Continue Reading →
“La contaminació de l’odi” és l’opinió de Marco Simarro
Avui dia la conversa pública sobre immigració està absolutament contaminada pels pregoners de la por i l’enfrontament, és impossible tenir un debat lliure d’odi i rebuig al diferent. Als qui parlen, i malament, de la immigració, d’aquella immigració pobra, d’aquella que no és blanca, no els sentireu mai qüestionar la immigració rica, de classe alta.... Continue Reading →
“Consideració sense ànim de transcendència” és l’opinió de Robert Savé
Aquesta consideració, la focalitzo vers la Diada, i el que aquesta vol representar respecte de Catalunya, el lloc on visc, faig i estimo, sobretot a persones. Es una reflexió intranscendent, però que vol mostrar el meu desconcert, que equival o inclou a conceptes com desordenar, desorganitzar, desgavellar, trastocar, descompondre, atordir, torbar, sorprendre, desorientar, confondre, pertorbar,... Continue Reading →
“El combat és sempre ara” és l’opinió d’Ariadna Sierra
Aquest 11 de setembre el combat segueix viu. Ens retrobem un any més per reivindicar la llibertat del nostre país i, enguany, ho fem amb la certesa que el combat és sempre ara. Perquè els reptes que afrontem no són del passat ni del futur llunyà: són aquí, avui, i ens interpel·len directament. El combat és... Continue Reading →
“El padró no és una arma política, és un dret fonamental”
Ens en vam anar de vacances amb la polèmica, malintencionada, del padró municipal i sembla que començarem el curs de la mateixa manera. Ara és el torn del mateix alcalde de la ciutat qui, a través d’una columna en un mitjà local, acusa la CUP barroerament i sense rigor –com ja havia fet el seu... Continue Reading →
“Típics tòpics” és l’opinió de Robert Savé
A l'agost, en plena onada de calor i de focs arreu de la península, apareixen els/les opinadores sense més ni més, que repeteixen d’una manera malaltissa i ignorant els típics tòpics de conversa buida en continguts, i totalment mancada d’objectius, més enllà del cobrament per la xarrera. Així s’escolta “el foc s’apaga a l’hivern”, “el... Continue Reading →
