Fa anys que Sant Cugat espera la seva segona residència pública. Les famílies amb persones grans dependents ho saben prou bé: la demanda és alta, els preus són desorbitats i les llistes d’espera no s’acaben mai. Quan el govern va anunciar que, finalment, hi hauria una nova residència, moltes persones van respirar alleujades. Però l’alegria... Continue Reading →
Fa temps que penso que hi ha un col·lectiu força oblidat en molts dels debats que es donen al ple municipal. S’hi parla molt de polítiques públiques de tota mena i de quin futur volem per a la ciutat i la gent de Sant Cugat. Però el futur –el de totes i tots– també passa... Continue Reading →
El poble palestí viu des de fa més de set dècades sota una ocupació que el món tolera amb un silenci còmplice. L’Estat d’Israel, nascut el 1948 amb el suport de les potències occidentals, ha convertit Palestina en un territori fragmentat i controlat per murs, colònies i bloquejos. Més de set milions de palestins viuen... Continue Reading →
L’habitatge ja encapçala la llista de preocupacions de la nostra ciutat. Segons les dades de l’últim Observatori Sociològic, el 21,1% dels santcugatencs assenyala l’habitatge com el principal problema del municipi, per sobre de la neteja, la mobilitat o la seguretat. No és només una dada, és un símptoma d’una ciutat que creix, sí, però no... Continue Reading →
Inspirats en la utopia andalusa de Marinaleda s’ha presentat, recentment, l’Ateneu Popular de la Floresta. Un nou espai social, polític i comunitari que vol donar resposta a dècades de reivindicacions veïnals, i que esdevé un símbol d’autoorganització i d’esperança per a un barri massa sovint oblidat en l’agenda municipal de Sant Cugat. L’acte de presentació,... Continue Reading →
S’esborra amb el vent el que és vell, d’una bufada que viatja amb cua de sorra arrebossa el cervell. L’últim alè ha estat més curt, arremolina l’aire i escup l’última paraula que no m’enduc. Desconec el que em queda, res, poc, l’ensurt? puc sentir-me viva encara (Marina Antúnez.2013. El vell. En el poemari ‘Un bocí... Continue Reading →
La nova i darrera croada contra un dret tan bàsic com el padró ha donat resultats fins al punt que s’està començant a instaurar una ombra de dubte sobre qualsevol alta en l’empadronament –ordinària i legal!– de persones estrangeres. Tot un èxit per a aquells partits i organitzacions que creixen a costa de trencar la... Continue Reading →
Sembla que aquest Govern Municipal de Sant Cugat té por a la participació ciutadana. Sembla que ja va els va bé aquest sistema de democràcia representativa en què la ciutadania delega la sobirania en representants escollits mitjançant eleccions periòdiques i competitives per sufragi universal, i aquests van fent sense haver de rendir comptes formalment fins... Continue Reading →
Avui dia la conversa pública sobre immigració està absolutament contaminada pels pregoners de la por i l’enfrontament, és impossible tenir un debat lliure d’odi i rebuig al diferent. Als qui parlen, i malament, de la immigració, d’aquella immigració pobra, d’aquella que no és blanca, no els sentireu mai qüestionar la immigració rica, de classe alta.... Continue Reading →
Aquesta consideració, la focalitzo vers la Diada, i el que aquesta vol representar respecte de Catalunya, el lloc on visc, faig i estimo, sobretot a persones. Es una reflexió intranscendent, però que vol mostrar el meu desconcert, que equival o inclou a conceptes com desordenar, desorganitzar, desgavellar, trastocar, descompondre, atordir, torbar, sorprendre, desorientar, confondre, pertorbar,... Continue Reading →
cupsantcugat.cat 