“Sembla com si fos ahir que…”

Sembla com si fos ahir que…, però han passat més de 10 anys que el projecte Life MEDACC coordinat per l’OCCC, amb la participació del CREAF, IPE i l’IRTA , va estudiar, publicar i explicar, difondre en català, castellà i anglès, durant molt de temps, en llocs, medis i tipologies de reunions ben distintes, els resultats obtinguts.

Així d’entre altres es comunicava les dificultats perquè les varietats de poma existents en aquells moments tinguessin una floració i fructificació suficient per manca d’hores de fred en l’hivern; que el panís tindria grans necessitats d’aigua per continuar produint, el que generaria i greus problemes hídrics per la competència amb altres conreus i sectors; que els boscos s’assecarien i el potencial perill d’incendi s’incrementaria; que la torrencialitat en les capçaleres dels rius augmentaria, i, així i tot, en el cas concret de l’embassament de Rialp, aquest s’assecaria periòdicament, iniciant aquest cicle en la dècada dels anys vint; que la mobilitat de conreus vers la muntanya, no és, en cas d’aplicar-se, problema general i solució particular; que l’increment de massa forestal, per abandonament agrícola, genera sequera, ja que una part important de la pluja queda retinguda i evapotranspirada per aquestes masses.

Encara recordo les cares severes, greus, les notes rebudes, indicant, això cal explicar-ho amb molta cura, perquè ben segur generarà alarma social.

Ara aquelles mateixes cares i persones, més envellides, deu anys després s’han convertit, són creients del canvi climàtic, i amnèsics del que van dir i promoure en contra de la veritat objectiva de la ciència, en aquest cas pública.

Són creients, que no pensants, perquè, per pensar cal interès, capacitat, compromís, esforç, contacte, empatia… i sort, pel lloc, cultura i població on el procés intel·lectual i moral es desenvolupa, i possiblement, d’una manera volguda o no, no disposen d’aquestes característiques.

Així, tal com deia la Universitat de Salamanca en l’edat mitjana, “el que la natura no dona, la universitat no arregla”.

Però són responsables, per acció i omissió de no haver-se pogut desenvolupar estratègies i tàctiques d’adaptació i mitigació al canvi climàtic.

Per això, com a mínim fa pena, escoltar-los aquests dies sorprenent-se del que passa. Ja en l’any 2019 es deia que no hi havia canvi climàtic, hi havia i hi ha realitat climàtica que genera emergència social…són uns ignorants molt perillosos.

Compta i al mateix nivell actuem, tenim absoluta certesa de què aquestes persones només perjudiquen.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat