Fa anys, per salvaguardar un tros de natura es va fer la campanya “Defensem la Terra, salvem la Ricarda” i es va aconseguir, amb tots els clarobscurs que envolten i estan en la vida, però ara és una realitat.
He vist, que el discurs de les eleccions incideix en el tema de defensar la terra, el qual trobo encertat, però per mi cal focalitzar-ho contínuament no des d’una visió bifocal Catalunya/món, sinó des del que ofereixen les progressives, de prop i de lluny amb un petit moviment, quasi imperceptible.
És clau, per defensar la terra, la d’aquí i la d’allà i més enllà, però no la nostra i la seva. Serà clau, per potenciar el discurs, per fer veure a tothom, que realment som una alternativa, perquè no hi ha més que una terra i a més no és de ningú.
Defensar-la és anar més enllà de fenòmens especulatius, de mal funcions parlamentàries, d’opressions particulars d’injustícies personalitzades, de discriminacions estúpides, d’espoli de recursos…
Va de totes i tots arreu, ara i en el futur, va de llibertat, justícia, igualtat, equitat, empatia, va de trencar el sistema. No va d’ésser la força més bel·ligerant, sinó amb aquesta actitud i compromís, la més efectiva.
És important, a la meva manera de veure, perquè permet ampliar la nostra projecció, tot assumint, que ésser més, representa més de tot, i per tant major variabilitat d’idees i riquesa. També, perquè és l’única opció que defensa, sota el lema de la terra, el que va dir l’IPCC el 2014, “el sistema que ens ha portat fins aquesta situació límit, no ens hi pot treure”.
Em decanto pel que va escriure l’intel·lectual anarquista del segle XIX Piort Kropotkin “Les desesperades no es revolten, perquè la revolució és un acte d’esperança”, per tant, lluitem per la terra, que no és poc i tampoc molt, perquè a la fi som nosaltres.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari