Els que vivim en sant Cugat som de mitjana gent afortunada, estem en la part alta d’ingressos per habitant a Catalunya, gaudim de bons serveis en general, ens trobem en un bon entorn ambiental… Però és aquest el nostre objectiu municipal? I sobretot, és el nostre objectiu com a poble?
Sense ser negatiu, per mi no, vull més amb menys, tal com deia un conegut meu, es guanya amb diners o dinars.
Aprofitant aquesta dita, per què hem de seguir lluitant per obtenir més ingressos i així poder-nos pagar els serveis bàsics (habitatge, educació i salut)?
I per tant, creixent econòmicament, amb totes les desproporcions i desequilibris socials i mediambientals que això genera.
Per què no generem ingressos ponderadament? És a dir, d’acord amb els ingressos i patrimoni de cadascú? Aleshores gestionarem la disponibilitat pressupostaria d’acord amb un nou repartiment, i una nova priorització de partides i conceptes pressupostaris per resoldre necessitats reals.
Res és inamovible, tot va estar concebut amb fi de bé, tanmateix aquest bonisme no era ni és aplicable a tothom. No es podria amb un pressupost similar a l’actual, obtingut d’acord amb el que tothom ha d’aportar d’acord amb les seves disponibilitats, tenir una ciutat (amb 90000 habitants cal parlar de ciutat!!!) arreglada, amb els serveis adequats, i amb la priorització d’erradicar l’abandonament de la població jove del municipi per estar l’habitatge a preu especulatiu, la pobresa de la gent gran, no es podria mantenir i millorar l’oferta publica d’ensenyament i sanitat?
Estem i estarem en una situació d’escassetat de recursos real i especulativa, en unes condicions ambientals diferents i estressants, amb un increment de població important per migració interna (el camp no dóna treball i per tant futur) i externa (la fam, la set, la cobdícia i baixesa humana promouen les grans migracions humanes del segle XXI), queda doncs l’opció que el mercat ho reguli tot o res i així, uns pocs se’n surtin i la resta no. O queda l’opció d’un nou model de repartiment de béns, deures, responsabilitats, obligacions i drets… Ni més ni menys que una nova societat, que cal començar a fer en l’àmbit municipal.
Hi ha el que hi ha, que és de tots, doncs plantegem-nos noves maneres de distribuir-los més equitativament, més justament, pensant en avui i en el futur.
Les eleccions municipals, poden definir-se com una festa de la democràcia, però sobretot, són el primer pas vers unes noves opcions necessàries, fins i tot imprescindibles, siguem actius en elles, per treballar els resultats després!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari