Sovint, per a molta gent, les notícies sobre casos repressius, sobre sancions, detencions o judicis a activistes o manifestants, són una cosa que queda lluny. Si bé és cert que, en l’imaginari col·lectiu català, el procés i les mobilitzacions per la independència han mostrat que la repressió és un recurs fàcil a l’hora d’atemorir la població general, penso que això encara queda lluny dels pensaments de molta gent al nostre voltant.Ara bé, als que ens ha tocat molt de prop, als qui hem patit les conseqüències d’una detenció a algun company o companya o a nosaltres mateixos, sabem que resistir no sempre és fàcil. Els aparells repressius de l’estat i les institucions són múltiples i, malauradament, ens suposen una relació quotidiana per als qui dediquem hores i voluntat a canviar el sentit de les coses, a lluitar per un lloc més just on viure.
Exemple d’això són les nostres companyes de “8 mil motius”. I dic companyes perquè ens coneixem, perquè del suport mutu i la militància, que troba en l’esperança de deixar un món millor per als qui vindran la seva essència, hi hem teixit amistats i camaraderia. Les companyes de “8 mil motius” són família per al Sant Cugat organitzat, mobilitzat i conscient.
Elles han patit, i continuen patint, en primera persona les conseqüències d’aquella repressió que es pretén alliçonadora. Que va veure en un grup de dones organitzades un dia de vaga feminista algú a qui instruir, algú a qui aplicar un sever correctiu. Aquell ja llunyà 8 de març del 2018 les nostres companyes van decidir passar a l’acció, alçar la veu i aturar la quotidianitat, aturar el país. Perquè, sí, les vagues molesten i han de molestar. Altrament, cap vaga de la història contemporània ens hauria portat avenços socials i en matèria de drets. Qui pretengui el contrari o no s’hi veu o serà que no vol combatre els privilegis dels qui ens volen oprimits. Ah, i petit recordatori a navegants: protestar pels teus drets mai pot ser un delicte i menys en un dia de vaga!
Aquest dilluns 27 de maig, sis anys més tard, se les sotmetrà a un judici que durarà l’absurditat de quatre dies, després d’haver posposat la data eternament. Passats tots aquests anys d’incertesa i havent estat sotmeses a una espera que ja suposa un càstig en si mateixa, dilluns serem al seu costat en aquesta última batalla. Per elles, per nosaltres i pel futur feminista que vindrà. Amb vosaltres ni un pam de dubte. Amb vosaltres fins allà on calgui.
Marco Simarro és regidor i portaveu de la CUP Sant Cugat
GOVERNA'T 
Deixa un comentari