La CUP ha estat molt temps en l'oposició, d'una manera responsablement funcional. En aquesta situació i període de temps, ha tractat de mantenir controlat tot el que és i se'n deriva del 3%, ha plantejat polítiques socials, normals pels conceptes però noves pel que representen (habitatge, gent gran, igualtat de gènere, no exclusió per les... Continue Reading →
Una esperança feta
El dia de la presa de possessió vaig parlar de contradiccions i penso que és sa parlar-ne. Massa sovint en política es dissimula i es fa passar bou per bèstia grossa. Les contradiccions no han de fer por. Perquè la vida, l’acció política n’està plena, no hi ha acció pura i neta . Qui ho... Continue Reading →
“Prioritats en despesa” és l’opinió de Robert Savé.
Els rics gasten amb control, per mantenir i/o incrementar patrimoni. I els nou-rics ho fan desmesuradament, per semblar el que encara no són i possiblement mai seran. Els assalariats gasten el que poden, bé per ingrés, bé per crèdit a llarg termini, sempre prioritzant partides i els pobres gasten el que poden, prioritzant a nivells... Continue Reading →
«De què parlem quan parlem de posar la vida al centre?» és l’opinió de Lourdes Llorente
No ens referim a fer danses entorn l’arbre de la vida sinó senzillament a posar aquelles coses que són necessàries pel dia a dia de tots, al centre de les polítiques públiques. Una verdadera transformació no passa només pel canvi de les estructures sinó també en les relacions humanes basades en una ètica justa que... Continue Reading →
«Apologia de la cultura emancipadora» és l’opinió d’Antonio Ontañón
És fàcil imaginar com seria una cultura emancipadora en el sentit d’alliberament personal i social, en el sentit d’ajudar a la transformació individual i social. Podem començar amb la via negativa i dir que no és gens emancipador (més aviat el contrari) un tipus de cultura que pensi en les persones en termes d’espectadors passius,... Continue Reading →
«La participació ciutadana és un mitjà, no un fi en sí mateix» és l’opinió de Joan Rosés
La participació ciutadana, en el sí de les administracions públiques, no és una cosa nova. Ja a principis dels 80, molts acadèmics van començar a introduir-la en el món de les polítiques municipals. El punt d'inflexió, però, és quan les NNUU premien els pressupostos participatius de Porto Alegre de 1989. Aquesta iniciativa es centrava en... Continue Reading →
«Participar és decidir» és l’opinió d’Aniol Pros
La bona salut democràtica d'un municipi es regula i mesura, entre moltes altres coses, a partir de les eines i mecanismes que té la seva ciutadania en matèria de participació. Dediquem cinc minuts a observar el nostre municipi i pensarem que l'equació és senzilla: sí, Sant Cugat és una ciutat que fomenta la participació entre... Continue Reading →
«El dret… a l’habitatge?» és l’opinió de Marco Simarro
Habitar. Acció per la qual entenem el fet de viure habitualment en un mateix lloc. Acció també i necessàriament, lligada a l’habitatge; vaja, aquelles quatre parets que ens fan de llar. Quatre parets a les que –es comenta i és vox populi– en algun paperet molt important d’aquest Estat s’hi diu que hi tenim dret.... Continue Reading →
«La realitat climàtica ha esdevingut una emergència social» és l’opinió de Robert Savé
Estem a mitja campanya electoral, o millor en mig d’un procés explicatiu respecte del que es farà a l’ajuntament els propers anys, ja que aquestes setmanes no han de ser un parèntesi, són un més a més en la quotidianitat de la gestió de la responsabilitat municipal. Fora bo, aprofitar els moviments de base que... Continue Reading →
