“En política es pot fer tot, menys el ridícul” és l’opinió de Robert Savé

Aquesta frase de l’any 1978, atribuïda al president de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, vol mostrar un dels límits de l’acció política racional.

Fa molt pocs dies l’alcalde de Sant Cugat va dir que la piscina de Mirasol no té data d’inauguració, millor de funcionament, per problemes per trobar una empresa gestora (https://www.cugat.cat/noticies/la-piscina-de-mira-sol-sense-operador-per-gestionar-la/).

Amb aquestes paraules, amb aquesta no acció respecte d’aquest equipament històricament demanat primer i reivindicat després i ara pels veïns de Mirasol, es va fer el ridícul polític, el qual és terrible, ja que el consistori és de tothom i per tothom.

Aquesta actuació nefasta i ridícula, mostra el que s’intenta contínuament amagar sota una imatge de modernitat i activitat fàtua i buida, i que ras i curt es concreta en que estem en una ciutat que mai ha tingut més model que el de l’especulació urbanística, arribant a créixer desmesuradament i asimètricament, tan físicament com socialment en els darrers anys.

Aquest no fer, a més, indica una gran manca d’assumpció de responsabilitat, la que ha rebut el consistori per delegació temporal dels votants del seu partit, junt amb els de la resta de ciutadans.

També mostra una important manca de compromís, vers el que es promet, i ara el que es diu espolsant-se les obligacions adquirides en el càrrec, i corroborades en declaracions anteriors respecte d’aquest tema.

Manca de compromís, que també es pot valorar vers els ciutadans de la perifèria, especialment del 18% de la població que viu a Mirasol, i que reclama serveis i instal·lacions per viure en les millors condicions personals i socials, possibles en igualtat de condicions amb la resta del municipi.

Reivindicació, que s’adapta força a la declaració de salut de l’OMS de 1947, que la defineix com no només com l’absència de malaltia, sinó també un estat de benestar físic i mental, que inclou factors positius com habitatge, l’educació, els serveis, l’alimentació adequada…

La situació fa pena, preocupa més, desencisa molt, molesta importantment, però ens cal tenir esperança amb nosaltres, en el sistema, en els vots que poden fer canviar l’actual manera absurda de fer política, què es desenvolupa sense tenir en compte als ciutadans.