“Feminisme sempre, feminisme encara” és l’opinió de Maria Gordillo

Mentre el món esclata en guerres que els imperialistes, responsables de genocidis, escampen per fer prevaldre els seus interessos, les feministes tornen a alçar-se. Un any més, totes aquelles que creiem en la necessitat d’un món just prendrem els carrers aquest diumenge 8 de març.

I ho farem en un clam contra les guerres. Aquelles visibles a ulls de qualsevol, que arrasen Gaza; contra l’escalada del conflicte bèl·lic a Ucraïna; contra l’ofensiva militar a Rojava; contra la repressió a l’Iran i l’Afganistan; i contra les guerres massa sovint silenciades del Congo, Sudan o Nigèria.

Les feministes plantarem cara, com sempre ho hem fet. Perquè tenim una alternativa al món de misèria i violència al qual ens volen abocar per mantenir el seu domini. Una alternativa que posa la vida al centre i que entén que els recursos i el treball han d’estar al servei de la reproducció de la vida i no dels beneficis d’uns pocs. En aquest moment històric, el feminisme és una punta de llança imprescindible davant la foscor de l’extrema dreta i de l’imperialisme de la mort.

Lluitem per la llibertat del conjunt de la classe treballadora. No acceptarem que ens retallin drets, que ens vulguin tornar a tancar a casa o que ens vulguin fer desaparèixer de l’espai públic. Cada cop veiem amb més preocupació com fins i tot sectors que es reclamen progressistes assumeixen postulats reaccionaris i volen desmarcar-se del feminisme. No cedirem ni un mil·límetre a cap idea reaccionària, vingui de qui vingui.

Lluitem també per les condicions materials que fan possible la llibertat. Volem tot allò necessari per viure: un habitatge digne, serveis públics universals i de qualitat, feines dignes amb drets laborals garantits, un territori viu i cuidat, una cultura accessible i un espai públic pensat per a la vida comunitària. Volem recuperar allò que ens han pres i posar-ho al servei del bé comú.

Lluitem per la unitat en la diversitat. La classe treballadora és diversa i no cal que siguem iguals per lluitar juntes. Som dones, trans, lesbianes, gais, bisexuals. Som persones creients o no creients. Som catalanes d’origen o d’adopció, amb famílies d’arreu del món. Parlem català i moltes altres llengües. No ens dividiran amb el racisme, la transfòbia o la catalanofòbia. Farem de la nostra diversitat la nostra força.

I lluitem també per la pau i la sobirania dels pobles. Estem fartes que s’utilitzin els drets de les dones com a excusa per justificar agressions imperialistes. No s’ajuda a les dones d’un país bombardejant-lo ni destruint les seves ciutats. Les feministes sabem que els nostres drets no poden ser utilitzats per legitimar guerres ni ocupacions.

Per això les feministes tenim una proposta alternativa: volem llibertat, volem dignitat, volem pau i volem sobirania. Volem decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides, sobre la producció i les condicions de treball, i sobre els territoris i els recursos dels pobles.

Perquè només si ho canviem tot podrem canviar alguna cosa. Sense cap renúncia, apostem pel feminisme per poder canviar-ho tot.

Per tot això, fa setmanes que a Sant Cugat s’organitza la diada al Comitè 8M. Hi haurà actes tota la setmana i la setmana següent. Especial menció a la jornada de lluita organitzada per diumenge 8M que començarà a dos quarts d’onze a la Plaça 1 d’Octubre, d’on sortirà la manifestació a les 12h.

Allà ens veiem!

Maria Gordillo és militant de la CUP Sant Cugat

Aquesta columna apareix primer a elcugatenc.cat

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Website Built with WordPress.com.

Up ↑