Sant Cugat és una de les ciutats amb el preu de l’habitatge més elevat del país i, en aquest context, sembla que l’única manera de continuar vivint-hi sigui accedir a un pis de protecció oficial. Però aquesta opció cada cop s’assembla més a una trampa. Amb només 13 promocions i poc més de 600 pisos en una ciutat de gairebé 100.000 habitants, el parc públic ja és insuficient. I el problema no és només quants pisos tenim, sinó en quines condicions estan. L’habitatge públic hauria de ser exemplar i garantir les millors condicions, però a Sant Cugat sembla que l’administració ofereix pitjors condicions que el mercat privat.
Durant les darreres setmanes hem picat timbres a 10 promocions, cobrint 250 pisos, per escoltar de primera mà què està passant. El resultat és alarmant: avaries recurrents d’aigua calenta, talls de llum, cisternes defectuoses, aigua groga que surt de les aixetes, filtracions, humitats persistents, mal aïllament tèrmic, finestres mal segellades, preus dels subministraments per sobre de la mitjana que dispara les factures i reparacions que acaben pagant els mateixos llogaters, sovint amb un mal tracte quan reclamen. Però darrere de cada incidència hi ha una història: una dona amb esclerosi múltiple que no pot sortir de casa perquè l’ascensor falla i dorm sota fongs; un home amb una habitació inundada cada cop que plou; un jove que va haver de sortir per la finestra durant dies perquè ningú li arreglava el pany; una veïna a qui li cau l’aigua del sostre quan el veí de dalt es dutxa; un home amb càncer que no pot encendre la calefacció perquè la factura arriba als 200 euros; una família que escalfa olles d’aigua per dutxar els fills. Més de 160 incidències greus que vulneren la dignitat de les persones.
I potser el més greu és el que ens han transmès moltes d’aquestes veïnes i veïns: un sentiment de culpabilitat. Creuen que si es queixen poden tenir problemes o que els poden fer fora. No se senten plenament a casa seva ni amb el mateix dret a reclamar que qualsevol altre veí de la ciutat.
Amb tota aquesta informació presentem una moció al Ple exigint un pla d’inversions estructural amb diagnosi tècnica, calendari i pressupost; una millora immediata en la gestió d’incidències amb terminis clars i seguiment fins a resolució definitiva; i control real sobre les empreses externalitzades, amb rendició de comptes anual. L’habitatge públic no és un favor ni caritat: és un servei públic i un dret, i mentre aquest estigui vulnerat continuarem acompanyant les veïnes i fiscalitzant fins que la situació es resolgui.
Aquest desgavell no és casual. És conseqüència d’un model de ciutat que ha tractat l’habitatge públic com un apèndix dins d’una ciutat aparador. Junts ha impulsat un model elitista, còmode amb la imatge d’excel·lència cap enfora, mentre s’ha construït (malament) habitatge protegit per complir l’expedient i s’han ajornat inversions essencials. I ERC, que fa més de set anys que lidera l’àrea d’habitatge i la gestió de PROMUSA, no pot desentendre’s d’aquesta realitat. Quan l’habitatge públic es tracta com una qüestió residual, es cronifiquen dèficits i es normalitza el deteriorament. No podem acceptar el missatge implícit que “si pagues poc, t’aguantes”. En una ciutat amb els recursos de Sant Cugat, és una vergonya que hi hagi famílies passant fred en pisos públics.
Ariadna Sierra és regidora de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari