Valldoreix és interfase urbana-forestal. És bosc, habitatges i equipaments en contacte directe amb una massa forestal mediterrània sotmesa a sequera estructural i a un risc creixent d’incendis. En aquest context, la no-intervenció no és neutral, és una decisió amb conseqüències.
El projecte PROMACC Collserola, Vallès Occidental 1 actua sobre 56,11 hectàrees d’alzinar amb pi blanc, incloent rodals de Can Monmany. Segons el Sistema de Crèdits Climàtics Forestals de Catalunya, l’impacte estimat a 15 anys és de 2.850 tones de CO₂ fixades o evitades, 96.250 m³ d’aigua blava generada i una millora del 23,6% en la capacitat d’acollida de biodiversitat. Són dades mesurables, no declaracions simbòliques.
La selecció de tanys d’alzina, l’aclarida de pi blanc i la millora estructural dels rodals redueixen la competència hídrica i la càrrega de combustible. En un territori amb urbanitzacions a tocar del bosc, la prevenció d’un gran incendi no és accessòria, és una obligació institucional.
Però cap actuació puntual garanteix resultats si no hi ha manteniment continuat. El bosc mediterrani regenera ràpidament i el sotabosc torna a densificar-se. Aquí és on la silvipastura esdevé tan important com el mateix PROMACC.
El projecte de silvipastura a Can Monmany preveu actuar sobre 23,83 hectàrees amb un cost anual de 168 €/ha, és a dir, 4.003,44 € l’any. Comença pels sectors ja gestionats pel PROMACC i s’estén progressivament a la resta. Aquesta fórmula permet un manteniment sostingut del sotabosc amb impacte ambiental baix, redueix la dependència de maquinària intensiva i consolida els beneficis de les actuacions estructurals.
La silvipastura amb rucs no és una imatge bucòlica, és una eina tècnica de gestió que redueix biomassa, disminueix el risc d’incendi i reforça la diversitat estructural del bosc. I és, sobretot, un model de col·laboració institucional amb la pagesia local. El projecte de Can Domènech demostra que la pagesia no és decorat, és infraestructura viva del territori.
Aquest model, a més, és adaptable. En determinats rodals i amb criteri tècnic es pot complementar o ampliar amb cabres, especialment eficients en el control de determinats estrats arbustius. Parlem, per tant, d’un sistema flexible que combina diferents espècies segons les necessitats del terreny, sempre sota supervisió tècnica i planificació forestal.
El projecte no és unilateral. Es desenvolupa en col·laboració activa amb l’EMD de Valldoreix, amb el Consorci del Parc Natural de Collserola, del qual formem part com a membres actius de la seva assemblea, amb les organitzacions pageses de
Collserola i Valldoreix, amb els tècnics del Centre de la Propietat Forestal, amb empreses executores, gestores i finançadores implicades en el sistema de crèdits climàtics i amb consens territorial. És un treball coral que combina planificació pública, expertesa tècnica, iniciativa pagesa i finançament innovador, amb voluntat política transformadora sobre el territori.
El PROMACC, amb 56 crèdits climàtics a generar i un preu de venda de 4.058 € per crèdit, integra carboni, aigua i biodiversitat en un mateix instrument. La silvipastura consolida aquests impactes en el temps, actuació estructural i manteniment continu formen part d’una mateixa estratègia de resiliència territorial.
Quan una administració aposta per integrar ramats en la gestió forestal reconeix la pagesia com a guardiana del paisatge i genera compromís i retorn social, activitat econòmica local, coneixement compartit, educació ambiental i corresponsabilitat ciutadana.
Davant d’això el debat polític és legítim. Però el debat ha de partir d’una base comuna, la crisi climàtica és real, la sequera és persistent i el risc d’incendi és objectivable. Quan determinats discursos minimitzen aquests factors o desacrediten qualsevol intervenció forestal s’està flirtejant amb una forma de negacionisme climàtic que no ens podem permetre.
No podem permetre que el debat climàtic es dilueixi en relativismes ni en discursos que minimitzen l’emergència. La responsabilitat institucional implica assumir que cal actuar. Projectes com el PROMACC i la silvipastura amb rucs i/o cabres no haurien de ser objecte de bloqueig partidista, sinó exemples de política pública basada en evidència, consens territorial i compromís i retorn social.
Àlex Aguilar és vocal de la CUP de Medi Ambient, Agricultura, Agenda 2030 i Emergència Climàtica de l’EMD de Valldoreix
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari