Hem començat l’any 2026, un més quina sort, tanmateix, segueixen els problemes de sempre, cada cop més generalitzats, ja que el món és global.
Abans els de l’autoanomenat primer món els problemes els exportàvem en forma de colonialisme depredador amb guant de ferro o de seda, segons moments i circumstàncies, ara són altres qui ho fan i la nostra producció basada en el que no hem tingut mai s’ensorra.
Temps enrere, les feines del primer sector, històricament mal pagat i menys considerat, les fèiem els d’aquí, generalment, els que menys possibilitats de recursos econòmics i en conseqüència educatius i culturals tenien. Són de bon recordar les migracions internes, a escala de tota la península, les quals es van fer tan bé, eren tan bons, que fins i tot els exportarem a la resta d’Europa. Les dretes seculars del país han sabut fer i fan riquesa pròpia amb la misèria dels altres.
Ara a més, la realitat climàtica i les guerres derivades del mal repartiment d’uns recursos no suficients si se segueix el model socioeconòmic actual generen una societat inestable, en la qual els de sempre promouen mort, fam i malviure a milions i milions de persones, que tard o aviat trucaran a la nostra porta o la del veí, per entrar i tractar de fer-se una vida millor.
Els habitants del primer món continuem considerant, no pensant, segur que no, que es té raó, que el món és nostre, i aquest ha de seguir les nostres indicacions, que ens afavoreixen molt asimètricament, i no és així, mai ho ha sigut.
El primer món té por de tot i tothom, està desorientat si no perdut, mostra la violència del poruc estúpid, continua adorant ídols desenvolupats a imatge i semblança dels diners i el poder que aquest porta associat, situació terrible, que ho és, segur, però el pitjor no és estar així, sinó voler mantenir-se així, fins i tot el no actuar, per continuar igual.
És incapaç de fer una autèntica revolució cultural, no en base d’IA i altres collonades perquè quatre cretins facin negoci amb nosaltres venent promeses impossibles (heu parat atenció al fet que no es tancaran i fins i tot s’incrementaran les nuclears per subministrar la gran quantitat d’energia que la IA requereix, sí o sí), fer-la d’acord amb les humanitats, amb el suport del gran coneixement científic de què es disposa.
Cal fer-ho, perquè si no el violent i acoquinat primer món, en un afany foll per seguir sent el que ja no és ni serà, pot desenvolupar perilloses actuacions, com la de potenciar activament o no l’extrema dreta, i així concentrar el poder de sempre en els de sempre.
És important reconèixer que ser un triomfador robant no és un mèrit, és una il·legalitat, un delicte, ara, i una immoralitat sempre i arreu.
El bonisme buit i pedant de les esquerres va a l’alça, com la mesquinesa de la dreta sigui extrema o no, les guerres segueixen, els malparits campen lliurement en un món en què els imbècils els aplaudeixen, el negoci mata la terra, i ningú pensa en el demà, i els qui hi seran… encara que sigui simplement per egoisme.
Cada cop accepto més les paraules de Pedrolo, “cal queixar-se fins i tot quan no serveix per a res”, ja que sempre tornem a començar en un voltar infinit, que ens torna al mateix lloc.
Aquesta columna apareix primer a elcugatenc.cat
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari