En els darrers mesos s’ha posat sobre la taula la possibilitat que Bellaterra s’annexi a Sant Cugat del Vallès. És una qüestió rellevant, complexa i amb implicacions profundes, tant per a les persones que viuen a Bellaterra com per al conjunt de la ciutat que hauria d’assumir aquesta incorporació. Precisament per això, és una decisió que no es pot prendre a la lleugera ni empesa per la urgència política o pel relat fàcil.
És evident que hi ha una part del veïnat de Bellaterra que expressa una voluntat clara de canvi, i aquesta voluntat mereix respecte. Però el respecte a un desig legítim no pot substituir l’obligació institucional de prendre decisions amb rigor, dades i responsabilitat. Avui, l’ajuntament de Sant Cugat no ha elaborat ni disposa de la informació necessària per afirmar, amb garanties, que aquesta annexió és viable, sostenible i beneficiosa per a l’interès general.
El document que sustenta el procés presenta mancances greus: no concreta els costos reals que tindria l’assumpció dels serveis, no avalua l’impacte pressupostari sobre el municipi, ni explica com afectaria els serveis municipals existents. De fet, el mateix informe reconeix que moltes de les conclusions es formulen sense xifres concretes. Dir que una annexió és viable sense saber quant costarà, qui ho pagarà i què es deixarà de fer per poder assumir-ho és, senzillament, una decisió administrativament irresponsable.
Aquesta manca de rigor esdevé encara més preocupant quan es posa en relació amb les necessitats actuals de Sant Cugat. Ens trobem immersos en una crisi d’habitatge greu i amb barris que acumulen dèficits històrics. La Floresta, les Planes o Can Barata comparteixen característiques urbanes similars a Bellaterra i arrosseguen problemes de connexió, serveis i inversió que encara no s’han resolt. Amb tot, on queden les necessitats de Sant Cugat i els seu veïnat davant del desig de Bellaterra?
Quan una decisió pot afectar el pressupost municipal, el model de ciutat i la qualitat dels serveis públics, no pot resoldre’s en pactes de despatx ni delegant la responsabilitat a altres administracions com si fos un simple tràmit. La ciutadania de Sant Cugat ha de poder dir la seva en igualtat de condicions,
perquè també en serà directament afectada. Cal que preguntem als santcugatencs sobre aquest procés i que els fem partícips.
Amb les dades actuals, afirmar que l’annexió és viable no és un exercici de transparència ni de responsabilitat. És, més aviat, una fugida endavant. Governar vol dir prioritzar, dir que no quan toca, i posar l’interès general per davant de qualsevol pressió. I avui, la millor decisió per a Sant Cugat és no avançar sense dades, sense garanties i sense un debat profund amb tota la ciutadania. L’annexió de Bellaterra no és una opció per Sant Cugat.
Marco Simarro és regidor i portaveu de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari