La crisi ferroviària, de mobilitat de persones sobretot, a Catalunya, que es viu i pateix, no és un accident, que malauradament hi ha sigut, és una gran i històrica negligència i deixadesa.
És conseqüència de molts anys de governs que pensaven tan sols en l’avui, el meu i dels meus, això si, embolcallats en la senyera, però no en el país, i els que els conformen.
Avui he sentit parlar del fet que el govern actual era el culpable de la situació.
Ho ha fet un senyor que no viu aquí, per unes lleis possiblement injustes, però sobretot perquè no té res a fer i dir, els teatres ja va fer-los en el seu moment, deixant-nos en un limbe negatiu, per la qual cosa encara paguem en diners, il·lusions trencades, mancances d’identitat, i desprestigi del compromís exigible a cadascú de nosaltres vers tots els altres, especialment als polítics, que ho són per representació i delegació dels votants.
Ha fet política de baixa estofa, mostrant una insuficient capacitat memorística, ja que no ha recordat que aquest país, malauradament el va dissenyar i construir durant molts anys, masses, Convergència i totes les franquícies i satèl·lits que ha tingut i té.
També ha ensenyant una important carència intel·lectual, perquè no ha considerat i valorat les relacions entre el model de desenvolupament del país i la manca de serveis, que han propiciat i propicien amb les patronals (ampliació de l’aeroport, queixes però mai propostes respecte de la mobilitat, especialment de baix impacte, treballadors de tots els sectors amb unes condicions laborals precàries i d’insuficient salari…).
Fins i tot ha mentit, ja que en un sistema democràtic parlamentari, que coneix prou be perquè hi ha estat actuant durant anys, és el parlament qui fa política, que el govern executa, i el seu grup parlamentari, està en els parlaments de Barcelona i Madrid, sempre jugant a la contra de tot i a favor dels seus.
El Grup d’aquest senyor, em recorda als jugadors passadors dels equips de rugbi, mai els agafen perquè no tenen la pilota en situacions compromeses, són porucs i, per tant, perillosos pels altres, pel fet que amb la seva actuació fan que aquests rebin els cops del joc, i fins i tot els que no els hi corresponien.
Tants anys de fer i propiciar el negoci de baixa volada, ha empobrit i destruït en bona part d’un territori, que vol ser país.
Però com pot voler ser-ho, si no disposa té aigua, energia, infraestructures per anar per casa i pel món, un sistema agroforestal autosuficient alimentàriament, ja que el que hi ha, està enfocat en l’exportació amb interessants guanys econòmics per bastants, ingressos per molts, i una despesa ambiental pròpia o d’importació, que sustenta la majoria?
És important també, destacar que el govern actual, no ha sabut explicar d’on es venia, quina era la situació actual, així com interpretar el que venia, i per tant preparar un pla de contingència adient a la crisi global que ens afecta i afectarà. A més, li han aixecat la camisa amb promeses mai complertes, enganys que són històrics, i que amb major o menor intensitat han afectat a tots els governs de la Generalitat des de la instauració de la democràcia.
Els sistemes ecològics es basen en equilibris subtils o no, entre molts elements en situacions i moments distints, però que a la fi generen respostes complexes i impredictibles. Tanmateix, hi ha fenòmens visibles i ben coneguts, com quan la demanda de nutrients no són compensades, primer el sistema es debilita i a la fi col·lapsa, originant caos i uns nous sistemes, mitjançant transicions complexes i complicades.
La nostra societat ha crescut en persones fixes i temporals, necessitats de tota mena, models de vida sustentats amb grans despeses energètiques i de recursos… i ho ha tractat de fer sense canviar el model funcional, i en ell, el sistema de mobilitat. El col·lapse estava cantat.
Serem capaços de resoldre-ho?, penso que no, no hi ha temps, considero que anem altra vegada cap als nostres orígens, que no eren econòmicament esplendorosos, desitjo, però, que ara, la menor riquesa que hi haurà disponible, sigui més justament distribuïda, i que els violents de l’extrema dreta, i els aprofitats de la dreta, marxin a no sé on, per fer i viure sols en el seu país, de merda.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari