Hi ha decisions que diuen molt més del que sembla a primera vista. El cas del carrer Andana, al centre de Sant Cugat i a tocar de l’estació, n’és un exemple clar. Sobre el paper, és un canvi urbanístic més, d’un solar propietat de l’Ajuntament, aprovat pel govern en el darrer ple de l’any 2025. A la pràctica, però, suposa eliminar 22 pisos d’habitatge de protecció oficial al centre de Sant Cugat.
El projecte original preveia habitatge públic amb 22 habitatges i un equipament als baixos. I ara, per estrenar aquest nou any, el govern municipal ha decidit esborrar aquesta opció del mapa. En lloc dels pisos, apareix un equipament indeterminat, del qual no se’n concreta ni l’ús, ni el projecte, ni el calendari. Sabem què desapareix, però no sabem què vindrà.
Tot plegat passa mentre Sant Cugat viu una emergència habitacional reconeguda. Els preus del lloguer continuen disparats, cada vegada més veïnes es veuen obligades a marxar del municipi i l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un privilegi. En aquest context, renunciar a habitatge públic és una decisió incomprensible i irresponsable.
Davant les crítiques, el govern de Junts i ERC respon amb barris de nova creació sense gaire sentit a l’altra banda de l’autopista i plans a llarg termini. Però el debat de fons no és quants habitatges s’anuncien sobre el paper, si no quants efectivament tindrem, perquè planificar no és construir i anunciar no és garantir. I prometre habitatge futur no compensa perdre habitatge real i possible avui.
Les dades ajuden a entendre-ho. En aquest mandat, l’Ajuntament només ha incorporat 4 habitatges mitjançant tanteig i retracte. En el mandat anterior, en van ser 34. Aquesta diferència explica per què costa tant creure que eliminar 22 pisos al centre sigui una decisió neutra o reversible.
També s’ha volgut justificar el canvi parlant d’un futur equipament cultural, fins i tot evocant espais com el Centre d’Art Maristany. Però la pregunta és: si el projecte és tan clar, per què no s’explica? On és la definició de l’equipament? On són els recursos? On és el calendari? O estem davant d’un nou anunci per apagar polèmiques, com tants d’altres que s’han quedat en cartells i rodes de premsa?
Des de la CUP no posem en qüestió la cultura. El que posem en qüestió és el fum. I sobretot, posem en qüestió un model de ciutat que sembla tenir més facilitat per eliminar habitatge protegit al centre que per garantir que la gent que hi viu es pugui quedar.
Perquè, al final, el debat del carrer Andana no va només d’urbanisme. Va de quin tipus de ciutat volem, de quines necessitats ineludibles prioritzem. Una ciutat que es permet el luxe de renunciar a habitatge públic, o una ciutat que entén que l’habitatge és un dret, de veritat.
Ariadna Sierra és regidora de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari