El brot de pesta porcina a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) ha aparegut a tocar de l’AP7, la C58, carreteres, trens, nuclis molt poblats, la UAB, polígons industrials, grans empreses internacionals, centres logístics…, el qual és preocupant, terrible.., segons les circumstàncies de cadascú.
Les conseqüències, són visibles i sensibles pels veïns de la zona afectada per restriccions, i greus o molt greus en el sector carni, tot ell i l’auxiliar, afectant negocis i, per tant, persones, i la viabilitat del territori.
És, per tant, un tema molt greu i important, fet que justifica l’actuació coordinada per la GENCAT, de funcionaris de la UE i membres de l’UME.
Tothom es lliure de pensar el que vulgui, expressar el que li sembli, portant l’aigua al seu molí, però a vegades cal valorar la magnitud de la tragèdia.
Ningú s’esglaiaria, si en el barri de la Sagrada Família de Barcelona que disposa de diferents hospitals, es declarés un brot de meningitis, i actues en aquell barri, l’IMS, la GENCAT i fins i tot el MS d’Espanya, perquè per molts, encara i per sort, es tracta de trobar la solució, més enllà de banderetes posades en els uniformes i vestits de treball.
Simplement, aplicar el facta non verba, que està sobre la porta de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
El que em sobta és l’explicació de l’origen del focus, ja que davant d’un problema, la ciència, per mètode sempre planteja diverses hipòtesis de treball per resoldre’l, i en aquesta història tan sols ens han mostrat una, “la de l’entrepà viatger amb un embotit ple de virus, que acaba en una paperera, a la que arriba un senglar, que entre totes les deixalles es menja l’embotit fet amb carn infectada, de la que el procés de curació i el temps, no han aconseguit eliminar el patogen”.
Ras i curt, és possible, però no probable, per això em recorda la por d’Astèrix a què li caigués la lluna al cap.
L’explicació i la solució social que s’està aplicant, és la de sempre des de la COVID, poques explicacions, confinament, molts uniformes, polítics criticant els altres i pensant molt poc o gens, i molta paciència, per unes conjuntural, i per altres amb nervis, patiment, angoixa…, perquè els hi va el sistema de vida.
Si quan se’n va al metge, hom té dret a saber la malaltia, que li passa i passarà, quina és l’explicació, què possibilita perdre aquest dret quan som societat?, a més la millor manera, per amagar un fet, es dir la veritat, es tan escassa i rara en aquest mon, que ho amaga tot!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari