La darrera reunió del Consell de Barri de Mira-sol, va presentar un ordre del dia apassionant, que podria descriure’s com “això i no res, és el mateix”, per aquest 20% d’habitants de Sant Cugat.
Penso que aquests actes no serveixen per al barri de Mirasol, per millorar i avançar positivament vers les noves realitats que van apareixent, i pel futur.
Perquè parlar de pressupostos participatius, que en molts casos haurien de ser assumits directament per l’ajuntament, i altres són coses menors o marginals (rocòdrom?!), quan el que seria cabdal fora parlar del pressupost assignat per Mira-sol, i en conseqüència com gestionar-lo.
Quin és el pla d’inversió pel barri, el seu contingut i la seva temporalitat (piscina, casal, arranjament de carrers i rieres, mobilitat, institut escola, refugis climàtics, mobilitat)?
Com es planteja l’activitat social, quines expectatives cobreixen i quins plans de desenvolupament es tenen previstos (mercat de pagès, bar al casal, activitat culturals descentralitzades, serveis de cures en el casal i domiciliàries…).
Com pensen fer front al manteniment funcional d’un barri que en part, a causa del seu model de generació i creixement, envelleix? S’ha considerat la divisió legal dels habitatges, fet que afavoriria el seu manteniment, la incorporació de nous veïns, i el fre del procés especulatiu?, plantejant de manera similar al que s’ha fet a Valldoreix?
És cabdal poder incidir democràticament i directament en la vida de 18000 veïnes i veïns, que volgudament vivim a Mira-sol, en una part de Sant Cugat, que existeix més enllà del centre, i d’una mirada municipal curta i desenfocada.
Robert Savé i Enric López, vocals de la CUP al Consell de Barri de Mira-sol
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari