Hi ha un col·lectiu força oblidat en molts dels debats municipals. S’hi parla molt de polítiques públiques de tota mena i de quin futur volem per a la ciutat i la gent de Sant Cugat. Però el futur també passa per com cuidem, escoltem i fem partícip la gent gran de la vida comunitària. I, precisament, les polítiques públiques d’àmbit local adreçades a aquest col·lectiu continuen sent insuficients.
A Sant Cugat, més de 15.000 persones tenen més de 65 anys. Representen ja un 15% de la població, i seran més en els pròxims anys. Vivim més temps, i ho femen millors condicions físiques i psíquiques. Partint d’aquestes reflexions, des de la CUP vam portar al ple d’octubre una moció per impulsar els Casals de la Gent Gran. Aquests no són simplement espais de lleure: són espais de comunitat, de suport mutu i de dignitat. Són llocs on la solitud troba companyia, on es construeixen xarxes, on la gent gran deixa de ser “usuària” per tornar a ser protagonista. I això, en una ciutat on el 26% de les persones majors de 65 anys viuen soles, és essencial.
Per això vam proposar un Pla d’Impuls dels Casals de la Gent Gran: per augmentar el suport econòmic, millorar les instal·lacions, crear una figura tècnica que coordini i dinamitzi aquests espais i estudiar la possibilitat d’obrir-ne de nous. Personalment, estic content perquè la moció va prosperar amb un ampli suport. Ara toca passar del compromís als fets i entendre que una ciutat que cuida la seva gent gran és una ciutat més justa, més cohesionada i més viva.
Marco Simarro és regidor i portaveu de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari