“Consideració sense ànim de transcendència” és l’opinió de Robert Savé

Aquesta consideració, la focalitzo vers la Diada, i el que aquesta vol representar respecte de Catalunya, el lloc on visc, faig i estimo, sobretot a persones.

Es una reflexió intranscendent, però que vol mostrar el meu desconcert, que equival o inclou a conceptes com desordenar, desorganitzar, desgavellar, trastocar, descompondre, atordir, torbar, sorprendre, desorientar, confondre, pertorbar, trastornar, aclaparar, ofuscar, trasbalsar…

Els Segadors en versió antiga cantada per Rafael Subirachs a Canet 1976 es l’única versió d’aquesta cançó, o himne, que ha emocionat des de sempre.

Potser o segurament, perquè en ella es parla de llibertat, i de lluita d’un estament social, contra qui els oprimia…, i es fa amb veu de convenciment, sense floritures, associades a una determinada culturalitat, d’un sector del país.

Penso que Catalunya no va de mida de la senyera, ni de símbols, ni de mitjans valorant en present el passat, i explicant el futur sense considerar la realitat política ni social actual…

Per mi, a la meva manera de veure i entendre, som una realitat cultural, que ara te que definir-se en un mon global, just després de fer una gran transformació social, que faci entendre i estimar aquest tros de mon, a tothom que hi viu i fa.

Que no ens enganyin els de sempre, els que son d’aquí, d’allà i de més enllà, els dels diners com a via i fi.

Un territori sense aigua, energia, sobirania alimentària…,i pobre, o es tanca en si mateix o s’obre al mon.

La primera opció es l’autarquia, es dir, una política econòmica que restringeix les importacions i les relacions amb altres països, centrant el benestar i la prosperitat en la utilització dels recursos propis i l’autosuficiència.

La qual sembla que no es factible en aquests moments, ja que hi ha una gran part del capital català i la població lligada, que te com a meta rebre més turistes i de més lluny, i que pateix per aranzels de països llunyans, sinó remots com USA o Xina. Son exemples, que indiquen clarament, que no s’està per models que moltes vegades enyoren la renaixença burgesa del segle XIX.

Personalment em posiciono per desenvolupar la segona opció, tant per avui com pel futur, tot i assumir la gran incertesa que representa, però, fins i tot assumint-la es més real que estar parats en un limbe, que si fos bo, tant sols ho es per uns quants

Sinó, a la meva manera d’entendre el mon, no serem mai, res.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat