Pot ser que sigui més un desig que la realitat, però tinc la sensació que darrerament a Sant Cugat estan passant coses que fa temps que no vèiem. El més espectacular d’aquests esdeveniments ha estat sens dubte l’eclosió de la plataforma Cultura al Carrer, que ha estat al centre del debat durant la Festa Major. Multitud d’entitats s’han sumat a la reivindicació de l’accés a l’espai públic, confrontant la política restrictiva de l’equip de govern. De manera similar al cas de la censura al mural del Gernika amb els colors palestins a les escoles, que va desfermar una onada de solidaritat i va activar les famílies en la denúncia del genocidi, ara, la poca empatia (o directament les traves) cap a l’activitat de les entitats, ha generat una reacció d’alta volada.
Aquests darrers dies també hem vist com els mitjans es plantaven arrel de la denúncia de Cugat.cat i exposaven el compromís a no fer d’altaveu dels discursos d’odi de la ultradreta.
També de fa pocs dies hem tingut la imatge impagable del nostre batlle envoltat de banderes i pancartes pro palestines a la Floresta. Un 10 per les que van idear i van dur a terme l’acció!
Són exemples de petits brots verds que ens fan pensar que la gent no està tan adormida i desconnectada com sembla. Només cal una espurna (una ordenança, una censura, una injustícia, un desnonament) perquè les persones s’organitzin i expressin la seva indignació. Tant de bo aquest incipient canvi de tendència tingui continuïtat.
Francesc Colom és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari