“No serem mai res” és l’opinió de Robert Savé

Sobretot dimarts va ser un continu en les ràdios i TV catalanes de notícies repetitives, pseudo tècniques de l’incendi de les Terres de l’Ebre.

Vagi per endavant tota la meva solidaritat vers els directament afectats (residents, pagesos, bomberes, sanitàries, policies, agents rurals, militars…) sigui amb el grau que sigui, i també per tots els que vivim volgudament (jo si!) o no, en aquest tros de món.

Tanmateix, la solidaritat com les bones intencions, omplen l’infern i, per tant, compte, el que cal és unió, coneixements, discussió, compromís i decisió per fer d’un cop per tots un pla de país, que resolgui, si més no ho intenti, generar un paisatge on tothom i sigui funcional ara i en el futur.

Possiblement per això, cal tenir idea, ganes, empenta… per ésser un país, just al contrari del que ahir malaltissament ens van ensenyar els mitjans.

Un President del Govern, un President del Parlament i la Consellera d’Interior i Seguretat Publica, van tenir la inconsciència (la ignorància és valenta) de parlar en primera persona de temes tècnics que desconeixen, el que no és un demèrit, simplement no els hi correspon.

De repetir malaltissament la paraula resiliència, com si fos una lletania que resol problemes. Ai, si alguns dels preguntadors oficials sabés que vol dir la paraula, i li hagués tramés la pregunta, president, que és ser resilient, com si arriba, en quant temps, amb quin cost…? Les paraules tècniques no amaguen el desconeixement, el mostren amb tota la seva cruesa.

Dir en primera persona del plural, que estan preparant una estratègia per veure com afectarà el règim de vents al foc, és pedant i fora de lloc, seria com si la persona responsable de sanitat, parles en primera persona d’un trasplantament de fetge…, rar, oi?

No són polítics, són gestors i justets, no van dir en cap moment què ens ha portat a aquesta situació, van oblidar el territori buit (per manca de producció en ser majoritàriament de secà, i de possibilitats, molt atribuïbles a les infraestructures de transport, ferroviàries i de carretera), la renda per habitant, els plans de futur…, però sobretot van mostrar una gran mancança en ofici, que de tot cor desitjo que sigui un terrible i simple oblit.

Ah, penso que fora bo treure d’imatge a tot el reguitzell de persones amb cara seria (??!!) que acompanyen al polític de torn. Realment són molts i sembla que no tenen massa feina a fer. Potser cal considerar-ho en ares de la sobrietat i l’eficiència en l’ús dels recursos, en aquest cas públics.

Si no es té clar que es vol ser… simplement, mai s’és, ni serem res.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat