Fa uns dies el president de la Generalitat va anunciar que s’incrementaria la capacitat per rebre i enlairar vols, especialment els intercontinentals, en l’aeroport Josep Tarradellas, situat al mig, en ple delta del Llobregat.
Va argumentar, que era un pla pel país, ja que tothom i guanyarà, en promocionar-se el creixement econòmic i la seva derivada social.
El dir és lliure, pensar es fa d’acord amb la ideologia de cadascú, però explicar somnis i no realitats, quan es coneixen amb escreix els desequilibris socials en el repartiment de la riquesa, l’econòmica i l’estructural, la de béns i la de sentiments i sensacions, no és bo per a ningú, i menys quan es té la representació de tot un territori, que vol ser més que això.
Va comentar també, que la decisió es va prendre després d’escoltar un comitè d’experts constituït a tal efecte, seleccionat d’acord amb determinada visió particular del món, segons criteris professionals no discutibles, però sí qüestionables. Mai ha sigut bo saber la resposta abans de fer la pregunta, com a mínim va en contra del plantejament científic i el sentit comú, entre altres.
No va parlar gens de les pressions de la Cambra de Comerç, l’Ajuntament de Barcelona i diferents entitats empresarials/patronals. Res a dir que les facin, hi tenen dret democràtic, però gens alineades amb la moral social, que regeix a totes les persones i circumstàncies.
No s’ha tingut prou present l’opinió dels que ho fan contínuament i des de fa molts anys, més de 50, però mai arriben a les prioritats estratègiques dels partits, que massa vegades estan molt allunyades a la vida de les persones.
El transport aeri és responsable del 14% de les emissions de gasos amb efecte del sector transport del transport, que representa el 2,1% de les emissions planetàries totals
Aspecte més que destacable, per un govern que disposa d’una conselleria específica de medi ambient, que hauria d’esser una estructura troncal i transversal en la crisi actual i potencials solucions reals futures, sembla talment un grup de natura trempat/modern/sostenible…, és dir res, per fer menys.
El medi ambient, afectat pel canvi global que ha promogut i promourà una nova realitat climàtica, que requereix si o si de polítiques actives, concretes i compromeses (estratègies i tàctiques) per fer-li front, adaptant primer el metabolisme social, per amb aquest mitigar la nova realitat climàtica.
Però sembla que els grups de pressió i el comitè d’experts no ho consideren ni transcendent, ni important…ni tan sols remarcable.
Com tampoc ho fan, seguint les informacions de la UE respecte del fet que més del 10% de la població de la Unió Europea (al voltant de 52 milions de persones) viu en un radi de 20 quilòmetres al voltant dels 32 aeroports més transitats del Vell Continent. El que significa que aquestes persones estan especialment exposades a les partícules ultrafines, UFP, emeses pels motors dels avions que s’enlairen i aterren en ells.
Alguns estudis suggereixen que les UFP poden estar relacionades amb un risc més gran de malalties respiratòries, cardiovasculars, amb la diabetis, amb problemes en l’embaràs i amb afeccions neurològiques
Tampoc es té en consideració, que en el delta, a tocar de l’aeroport hi ha el parc agrari del Baix Llobregaat, una autèntica horta metropolitana de proximitat amb una producció agrícola diversificada en productes i practiques agronòmiques, entre les quals hi ha l’ecològica, que és i vol ser professional, viable, competitiva, innovadora i preocupada per la sostenibilitat ambiental. Una agricultura que constitueix un pol de diversificació agroalimentària de present i de futur en l’àmbit metropolità-
Bona intenció, però es pot fer en un ambient altament contaminat , més quan es coneix que l’alimentació és el primer pas vers la salut individual i social?
Lluitar per mantenir un delta funcional és fer-ho contra un model en el qual el centre està en el negoci amb benefici per pocs, salvar-lo de l’especulació i degradació, és plantejar activament que hi ha models socioeconòmics viables ara i pel futur, basats en la sobrietat, el coneixement i el sentit comú.
És pensar i fer, per un territori, no pels interessos d’unes quantes persones, és la diferència entre canviar o perpetuar.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari