La CUP, volem renovar-nos per ser més visibles i útils a les persones que configuren i constitueixen el país.
Es vol fer d’una manera activament positiva focalitzant prioritàriament l’habitatge, la llengua i el model productiu, que sens dubte engloben la sanitat i la salut, tota l’educació, i l’alimentació, com contraforts dels tres àmbits prioritaris.
Doncs es gira feina en un tema important i que a la vegada és molt visible, pel calat que representa i la vessant mediàtica que genera.
Des de fa uns dies el Govern de la Generalitat torna a posar en perill el Delta del Llobregat, bé, les poques i minses parts més o menys naturals que resten després de la utilització del territori, amb infraestructures que anomenen estratègiques.
Ara, sembla ja acceptat i beneit per un pla tècnic per ampliar l’aeroport…, també perquè és estratègic.
Anem a pams, quins són els tècnics, que prioritzen infraestructures a medi ambient?, què és una actuació estratègica?, per qui ho és?
Els tècnics deuen esser del mateix grup que ha proposat i construït aeroports arreu de Catalunya, separats a menys d’una hora de tren de Barcelona, i que es fan servir d’una manera molt desigual en ocupació i projecció vers el territori i la societat on estan situats.
També sembla que és estratègic per un país que no disposa de xarxa productiva, i així permet incrementar la seva economia en el sector serveis, el qual està poc qualificat i pitjor remunerat, i també en l’especulació de terrenys, habitatges i negocis de baixa volada i alta subvenció.
Segur que tot aquest procés passa ara i aquí en el Delta del Llobregat, però recordem el Pirineu, superfícies energètiques, dessaladores, transvasaments, olimpíades de tota mena…, és important fer-ho, és fins i tot clau, pels que no veuen ni viuen més enllà del seu compta corrent d’avui, es dir, pels especuladors que prioritzen als seus i a ells mateixos, enfront de la resta de població.
També, ja que s’esmenta a un consell i comissions tècniques, que generen informes explicant les excel·lències de fer aquesta infraestructura, en el delta del Llobregat, potser fora bo considerar que ha sigut, és i serà terreny inundable, menys per les riuades, i molt més per l’increment del nivell del mar a causa de l’escalfament global.
És una zona vulnerable, amb perill, que potser fora bo evitar pel risc en vides, i per les despeses que farà la població per fer una infraestructura resilient, que poc o gens tindran retorns socioeconòmics, al contrari (increment de preus d’habitatge, reparacions, infraestructures, major nombre de turistes…).
No va d’ocells, amb pista d’aterratge o no, senyor director general, no va d’aiguamolls, no va de pulmó verd metropolita, no va de connector de la migració ornitològica…, va de treballs productius estables pensats i formats, va de preus justos per assolir el dret a un habitatge digne i higiènic en aquest lloc i el seu entorn, va de disposar universalment d’un sistema que englobi sanitat-salut i alimentació, va de tenir assegurades aigua i energia sòbria i eficientment,…, va de vida.
Que entre altres coses inclou aquests temes, però sobretot té incorporada volgudament la dignitat, la de no deixar-se silenciar per un grapat d’especuladors que privatitzen el que es de tothom, la justícia, perquè es queden el que no els hi pertany, per valor socioeconòmic, cultural i ambiental, ara i més endavant, per la llibertat, perquè estan emprant la porta de darrere que els privilegiats tenen sempre oberta, en lloc d’emprar el parlamentarisme, i també, com no, el compromís, per frenar primer i anul·lar després, aquest procés engegat en els anys 70, i mai del tot tancat, perquè quan les coses tenen preu i no valor, son llamineres i fàcils de comprar.
Va de compromís responsable, actiu, bel·ligerant en pau però amb fermesa amb el territori, a la fi, amb el país de tothom!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari