Darrerament el padró i el mal anomenat dret a empadronar-se ha estat tema d’actualitat. Especialment des que alguns alcaldes de Junts hi han posat el focus en una molt mal dissimulada maniobra per, des del seu entendre, desactivar l’amenaça d’Aliança Catalana que ja senten al clatell. Res més lluny de l’ideal convergent d’un sol poble que posar obstacles a que veïns de la ciutat puguin exercir aquest tràmit, imprescindible per accedir a la salut, l’educació o altres drets relacionats amb la normativa d’estrangeria.
La inscripció al padró, que és alhora un dret i un deure, no ve condicionada per la situació administrativa de la persona ni a si disposa de contracte de lloguer o és titular d’un habitatge. D’aquí el seu caràcter universal. L’objecte del padró és conèixer la població per d’aquesta manera implementar polítiques públiques i serveis ajustats a la realitat. Deixar-ne persones al marge distorsiona els diagnòstics i nega drets fonamentals.
Facilitar el tràmit i garantir-lo no és facultatiu, és una obligació que l’Ajuntament ha de complir. A partir d’aquí comencen els intents per endurir les condicions d’accés, en una cursa per demostrar (a qui?) qui és més bon alumne de la nova directriu juntaire. Sant Cugat no queda enrere i l’inefable grup de Junts va aconseguir en el ple del mes de març aprovar la moció que augmentava dels tres actuals a deu els anys d’empadronament per optar a un habitatge públic. Recordem que, després d’un rocambolesc debat sobre l’arrelament, la moció va tirar endavant amb els vots de PP i Vox i l’abstenció del PSC.
En el fons, aquesta concepció d’ “ells” que ens amenacen a “nosaltres” i al nostre benestar i per tant “ens hem de protegir” i fer-los la vida impossible és pròpia de la dreta més rància. Quina llàstima que Sant Cugat en lloc d’apostar per ser model d’igualtat ho faci en polítiques porugues, conservadores i que sembren l’angoixa entre els veïns més vulnerables.
Francesc Colom és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari