Dilluns de sobte no es rebia energia elèctrica, i tot es va parar.
Hi ha hagut molts esforços en recuperar el subministrament energètic i les funcionalitats associades… però encarà no és possible, i segurament no ho serà en dies.
És com un esquinç muscular, just després de produir-se, es recupera la funcionalitat, però parcialment, ja que una cosa és recuperar-se i altre ben distinta, reconstruir-se.
Vista de la petroquímica de Tarragona des de la URV, el 28 d’abril del 2025, a les 13:30 (foto Robert Savé M.)
Tanmateix, un tema que sobta és el de la insistència mostrada des del primer moment a trobar una causa que justifiqui el que ha passat. Un cas més de cerca molt catòlica vers la culpabilitat, que no la responsabilitat.
La causa és clara i meridiana, el nostre sistema socioeconòmic basat en un creixement desmesurat i ràpid, valorat en índex de riquesa, que les mitjanes emmascaren en difuminar, si no amagar, la manera en què aquesta es distribueix entre la població d’arreu.
No és filosofia barata, és constatació d’un fet totalment objectivitat, cada cop som més i cada cop hi ha més energia en el sistema, el que està perfectament reflectida a les RCP (representació de les vies de concentració de gasos a l’atmosfera), que indiquen com cada vegada a causa de l’efecte hivernacle s’acumula més energia a la biosfera, el que potencia un increment metabòlic global, que a la vegada retroalimenta l’energia acumulada, sens dubte ponderat pel lloc, temps i estructura que rep aquest increment energètic (https://globalcarbon).
En el que portem de segle XXI hem sofert una pandèmia, fenòmens meteorològics extrems, mobilitats de població importants per la pobresa generada per desequilibris sociopolítics… i ara un desajust oferta/demanda energètic en el primer món.
Potser ja és el moment de dir prou… estan matant la terra,… ens han declarat la guerra
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari