El debat dels espais públics i el joc de pilota ha estat present, des de fa massa temps, a tots els mitjans informatius i en el propi Ajuntament. En aquesta controvèrsia la CUP ha mostrat el seu rebuig davant la prohibició de jugar a pilota a la plaça Octavià. És necessari generar espais de reflexió i acció institucional i ciutadana que serveixin per a construir una ciutat més justa i amable. Perquè estem parlant d’aspectes cabdals de vida de la infància, dels joves i de la gent gran com són els Drets bàsics que no es poden obviar, especialment quan es tracta de Drets bàsics de la Infància.
Aquesta mesura i les accions de protesta que ha realitzat la CUP han acabat amb una sanció administrativa i econòmica que té més càrrega de simbolisme que de l’efectivitat que se’n pugui derivar. Perquè sancionar un Dret de la Infància no és de rebut i demostra una mala praxi política perdent novament l’oportunitat de generar polítiques urbanes sobre els espais públics, de benestar i convivència ciutadana. Per això es continuarà reclamant que les places són per jugar-hi i també són per fer tot allò que és inherent a una àgora: fer vida social, ser espai lúdic o sentir gaudi.
La CUP entén la ciutat i l’entorn urbà han d’esdevenir un espai d’expressió d’oportunitats, ja que és on es produeixen les interaccions socials, la conjunció de persones, de serveis i de recursos i on s’elaboren les principals solucions i innovacions per fer política de cohesió. El rol que pot tenir l’espai públic ha de convertir-se en un espai resilient, més horitzontal i amb més implicació i cocreació ciutadana.
Organismes internacionals com les Nacions Unides, mitjançant l’elaboració de l’Agenda 2030 ja ens va dir que no estàvem fent les coses bé. La manera de construir les urbs i les civitas no és l’adequada, ja que no millora la qualitat de vida de la ciutadania ni dona resposta a les demandes de les vides de les persones en els nuclis urbans. Cal reorientar la manera de planificar, finançar i gestionar els espais públics.
La planificació urbana ha d’aparèixer com un element essencial per mitigar les desigualtats, ja que permet reduir els processos d’exclusió i estigmatització social. Per combatre les desigualtats, l’Ajuntament ha d’evitar solucions aïllades i sectorials. Ha de respondre a les problemàtiques des d’una òptica integral, és a dir, multisectorial, amb participació de la ciutadania i els principals agents implicats, i amb solucions adaptades a escales diferents, territorial, urbana o dels barris de Sant Cugat.
L’empoderament de les persones de l’espai ha de passar a ser decisori i esdevenir un requisit bàsic i fonamental en l’elaboració d’un urbanisme al servei de les persones i no pas al de l’especulació per l’aprofitament comercial. La relació ciutadana amb el seu entorn més proper no només atorga més equitat social i democràcia urbana, sinó que també permet constituir una ciutat més rica, més inclusiva i més justa. És necessari vincular les necessitats reals i la percepció ciutadana amb una mirada política, junt amb la visió tècnica dels urbanistes. Per aconseguir que cada persona senti l’espai públic com a seu caldrà establir i implementar noves eines de planificació que permetin definir els espais com a lloc d’oportunitats, quan lliurement se’n vol fer ús.
La proposta de la CUP va en el sentit que L’Ajuntament governi per oferir serveis i solucions per a una convivència social que esdevingui autènticament inclusiva, és a dir, tot allò que tingui en compte l’especificitat i les necessitats de cada una de les persones. Les propostes que tenim per implementar un canvi de visió urbanística amb uns eixos i criteris concrets com: L’evolució urbana a través de la resiliència i la integració social de les santcugatenques. La recuperació i revitalització l’espai públic. Afavorir la mobilitat de totes les persones, des dels infants a la gent gran. Transformacions dels espais per aprofitar el joc i per assegurar l’equilibri, definir la corresponsabilitat de mares i pares. Projectar activitats amb educadors de carrer a través de jocs, explicar contes, fer teatre, circ comunitari, sessions de música o bé fer hortets urbans. I com a mesura necessària, adaptació del sector comercial a les necessitats de la ciutadania i no a la inversa. Tot plegat, per afavorir una ciutadania feminista, activa i saludable a través de l’activitat urbana que millori la qualitat de vida.
En lloc de mostrar visions esbiaixades i sancionadores per part de l’actual Ajuntament, la CUP proposa una política urbana i de qualitat de vida que es planifiqui amb visió, és a dir, amb un objectiu i una idea clara, partint de les mancances i anant cap al projectes sobre les necessitats reals de la ciutadania. Alhora, tant o més important, és que es planifiqui a llarg termini, ja que és l’única manera d’abordar amb certes garanties d’èxit les problemàtiques actuals i els reptes futurs. Cal crear fulls de ruta per saber quins passos s’han de seguir i que es faci d’una manera integrada i holística. Cal reconèixer les necessitats de les ciutadanes i ciutadans per crear espais públics més habitables i per fer front a l’emergència vivencial d’avui.
Ferran Aquilina és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari