Som el que som, potser ja és moment de deixar-nos de romanços

Hi ha frases molt sonores i impactants com la que les administracions, grans grups empresarials i els que volem creure’ns-ho ens fem nostres, com la “Som els aliments que ingerim”, assumint unes veritats sense context físic, ni socioeconòmic, ni cultural, escrivint per justificar-ho “la terra ens nodreix i ens proporciona l’energia necessària per dur a terme totes les nostres activitats quotidianes…”

Seguint aquest discurs, hom pot acceptar que estem fets de la mateixa matèria que la terra i dels organismes que hi viuen (microbiota, vegetals i animals), dels que ens alimentem (1).

S’accepta que totes les opinions són respectables, cal però puntualitzar que aquest fet no els hi dona veracitat, ni coneixement, ni sentit comú, i  poden ser tan sols el resultat d’ajuntar bocins de veritat, generant monstres (2).

Tanmateix, quan es reflexiona, si som el que mengem, automàticament s’assumeix que el mateix pot dir-se de tot el que acompanya la producció d’aliments, és dir aigua, energia, elements naturals i manufacturats…, i mà d’obra amb qualificacions professionals ben distintes, que aplegades constitueixen la cadena alimentària, sent, per tant, absolutament necessaris en l’actual model socioeconòmic, que no imprescindibles en altres també reals i possibles.

És aquest un punt important, perquè es critica, i es diu que no s’accepten els aliments que venen de fora, sí aquests són un percentatge molt elevat tant del nostre consum directe, com del transformat, així com de les exportacions.

La meitat de les importacions venen de països de fora de la UE, com Brasil, Xina, Marroc, Estats Units i Ucraïna, que són els cinc proveïdors més grans de productes molt importants per la cadena alimentària i l’agroindústria que l’acompanya, fins i tot dirigeix, com faves de soja, blat de moro, cafè, fruits secs, oli de gira-sol, mol·luscs, kiwis, fruites i hortalisses…(3).

Per tant, tornant a frase de l’inici, mengem i som de molts llocs, a més que d’on vivim, entre altres motius perquè ens agrada i no ens queda més remei per mantenir el sistema agroalimentari actual, que afavoreix molts interessos, potser masses, però entre ells, la salut, que es la major riquesa individual i social, l’estructura socioeconòmica, la garantia del paisatge funcional en les seves vessants cultural, social i ambiental (4).

Si no s’és restrictiu amb l’alimentació, per què determinades estructures polítiques volen restringir, si no impedir, que també puguin venir persones d’arreu?

Som el que som, potser ja és moment de deixar-nos de romanços, que a més fan una gran pudor a feixisme.

1.- https://agendaescolar.diba.cat/activitat/som-el-que-mengem; https://patrimoni.gencat.cat/ca/som-el-que-mengem

2.- https://www.sostenible.cat/opinio/som-el-que-mengem

3.- https://www.ocu.org/alimentacion/alimentos/informe/conocer-origen-alimentos ;https://www.soberaniaalimentaria.info/images/estudios/Mapatge_Cat.pdf ;https://www.3cat.cat/324/don-ve-el-menjar-que-comprem-la-diferencia-entre-origen-i-procedencia/noticia/3278213/ ; https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Informes/2018/180322_Informe-sistema-alimentari-de-Catalunya_Informe-complert_vf.pdf

4.- https://raco.cat/index.php/TECA/article/view/432953

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat