Ara mateix no sembla que caminem cap a un món més just i solidari: lideratges a tots nivells que fan esgarrifar, solucions que crèiem oblidades (rearmament) que tornen amb força, injustícies que es perpetuen i un sistema que afavoreix l’individualisme per sobre de la col·lectivitat. Un panorama desolador per a totes aquelles que tenim voluntat transformadora i que ens sentim cada cop més minoritàries en un entorn hostil.
Afortunadament som tossudes i petites escletxes ens demostren que no està tot perdut: multitud d’iniciatives al nostre voltant malden per fer comunitat, aprendre les unes de les altres i senzillament confiar en les persones. Darrerament he viscut intensament el naixement d’una iniciativa d’aquest tipus: l’horta municipal de Coll Favà, gestionada per Cal Temerari.
El punt de partida era senzill: cultivar verdures ecològiques per a l’autoconsum. A partir d’aquí hem bastit una petita comunitat de persones diverses que ens organitzem per cultivar la terra col·lectivament i oh, sorpresa, hem redescobert com és de satisfactori treballar d’aquesta manera. La major part de les hortolanes es van inscriure al sorteig de places sense cap vinculació prèvia ni entre elles ni amb Cal Temerari. Les bases del sorteig sí que vetllaven per la diversitat entre les persones afortunades. Avui és un goig veure grans i petits feinejant per l’horta, aportant al projecte comú en la mesura de les capacitats de cadascú, descobrint la primera coliflor amagada o arrencant els primers calçots.
El treball col·lectiu, més enllà que sobrepassa l’individualisme generalitzat, és més divertit i és clarament més eficient en termes de rendiment. Les tasques pensades i executades de forma comuna ens han sorprès pel retorn exhuberant (en forma de verdures! ) en relació l’esforç que hi hem dedicat. El cas de l’horta és anecdòtic però il·lustratiu: aquest patró, en el que el que és col·lectiu supera clarament el que és individual, és el mateix que podem aplicar al transport i a tants i tants aspectes de la vida.
Donem doncs a l’autoorganització i al treball en comú el valor que es mereixen
Francesc Colom és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari