Ara ens diuen que la mortaldat en Barcelona, entenc que es refereixen a la seva àrea metropolitana, serà la major d’Europa a finals del segle actual (1), així els diferents escenaris analitzats pels investigadors coincideixen en el fet que les morts per excés de calor superaran substancialment qualsevol disminució de les morts relacionades amb el fred. Això inclou aquells escenaris en què es dibuixa una alta adaptació a la calor, fet que, a parer dels investigadors, reforça la “necessitat” de polítiques de mitigació “agressives”. En aquest sentit, l’informe també subratlla que el 70% de les morts es podrien prevenir “si es prenen mesures ràpides”.
Doncs bé, el fet de prendre mesures ràpides no sembla que estigui en l’agenda, i per tant ni en les estratègies d’aquest tros de món, limitant-se a tàctiques de curta volada.
Però anem a pams, en l’any 2016 en el Tercer informe del Canvi Climàtic de Catalunya (2) en el capítol 18 (pàgines 437-464) es destaca, que les 300 morts associades a la calor, es multiplicaran per vuit en l’any 2050, associant-se aquest fet a diferents malalties cardiorespiratòries que afectaran sobretot gestants, nadons, ancians, malalts mentals i persones amb baix nivell socioeconòmic.
En la mateixa línia argumental, en l’any 2020, el primer informe del canvi climàtic en el Mediterrani (3), en el capítol 5 (pàgines 496-514), destaca que la vulnerabilitat de la població als efectes del canvi ambiental i climàtic està fortament influïda per la densitat de població, el nivell de desenvolupament econòmic, la disponibilitat d’aliments, el nivell i la distribució d’ingressos, les condicions ambientals locals, l’estat de salut preexistent i la qualitat i la disponibilitat de la sanitat pública.
Les poblacions vulnerables mediterrànies inclouen les persones grans, les persones pobres i les persones amb afeccions mèdiques preexistents o cròniques, les persones desplaçades, les dones embarassades i lactants. Les persones desfavorides per manca de recer, aigua neta, energia o aliments corren més risc per als esdeveniments extrems.
L’impacte de la calor sobre la mortalitat estarà més influïda per factors socioeconòmics causats pels efectes sobre la vulnerabilitat que per l’exposició a altes temperatures.
Per tant, des de fa més de vuit anys a Catalunya es coneix que passar i majoritàriament a qui afectarà la realitat climàtica en la qual estem, i no s’ha fet quasi res, més enllà d’informar i donar solucions teòriques en molts casos allunyades de la realitat com:
Incrementar les zones verdes urbanes, sense tenir en compte el preu del sòl urbanitzable i l’especulació que es deriva de la seva construcció.
Esponjar l’entramat urbà, és dir desconstruir, allò que generalment passa en les zones econòmicament més deprimides.
Incrementar les illes verdes, sense considerar l’escassetat física d’aigua i legal pels decrets de restricció en el seu ús.
Tenir cura de les persones, especialment les vulnerables, sense tenir en compte, la dificultat política/econòmica per incrementar personal i equipaments, per fer-ho operatiu.
No ens enganyem, l’ambient contribueix a incrementar la mortalitat, però el causant real és el sistema socioeconòmic que tenim, el qual ha generat la realitat climàtica actual i futura, i l’emergència social que se’n deriva.
Calen polítiques decidides de mitigació i adaptació, però sobretot de canvi social, decidit i radical a nivell de país, i també i molt especialment a nivell municipal, el lloc on volgudament vivim i volem viure amb altres.
Ja n’hi ha prou de dir i fer tan poc!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
3.- https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_5.2_Health.pdf; https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari