“Tinc la sensació d’estar en un atzucac sense sortida” és l’opinió de Robert Savé

El creixement de la dreta i l’extrema dreta, que sempre van junts com Daoiz i Velarde, o els reis mags, o els pallassos de la tele, pot associar-se a les estratègies i tàctiques que estan desenvolupant d’uns anys ençà.

Segur que no és molt moral, però és legalment i conjunturalment correcte, d’acord amb els seus objectius i interessos.

El que no és normal són les estratègies i tàctiques de l’esquerra, més preocupada en l’estètica de les coses que no en l’ètica d’aquestes, que dona per assegurada i coneguda.

Cal tan sols escoltar i llegir explicacions de fets, realitats, resultats de l’esquerra, sigui nacionalista o no, per veure, que no es va al moll de l’os, quedant-se en una circumval·lació que ofereix visibilitat, però que no permet avançar.

El gran repte del món del segle XXI és el canvi global, que genera una realitat climàtica diferent a la que va permetre construir el sistema socioeconòmic actual, que promou indefectiblement una gran i greu emergència social.

Aquesta té moltes facetes (educació, habitatge, feminisme-igualtat, sanitat, alimentació, aigua-energia, justícia…), per les quals cal ponderar les actuacions per fer un canvi funcional i just, que arribi a tots els aspectes i a tothom.

Potser ja cal dir prou a tantes paraules, eslògans, posades en escena…, i considerar que indefectiblement ha arribat el moment de l’educació amb lletres grans per formar ciutadans i ciutadanes lliures, que sàpiguen lluitar pels seus drets amb els dels altres.

És important fer-ho decididament, per evitar i en la mesura del possible reduir la tendència de bastant gent, ara en política, a actuar al contrari del que sembla raonable i objectiu per tenir i gaudir una bona governança socioeconòmica, universal, si de i per tothom, perquè som individus en societat.

Ningú o molt poca gent, amb una malaltia important aniria a tractar-se, per una persona i lloc no qualificats per exercir una pràctica medica capaç i fiable sustentada en la ciència.

Ho farien perquè calen arguments objectius, per afrontar un problema real amb el màxim de garanties d’èxit.

És el que cal en política, objectius clars, decisions contínuament revisades per fer-les activament funcionals… i no creure en res, simplement pensa en tot, sempre.

No hi ha veritat, hi ha veritats i la seva ponderació, genera la moral social en què cal moure’s per evolucionar.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Aquesta columna apareix primer a elcugatenc.cat

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Website Built with WordPress.com.

Up ↑