Sant Cugat té nou pressupost per al 2025, aprovat per la majoria del govern local i amb el rebuig del conjunt de l’oposició. Un pressupost que, com tot allò relatiu a les finances i l’economia de l’ajuntament, té una clara empremta “juntaire”. Al cap i a la fi, la tinença d’alcaldia d’aquests afers l’ostenta el regidor de Junts, Carles Brugarolas. El cas és que, com amb moltes altres qüestions en el que portem de mandat, ERC torna a assumir una posició de subalternitat en el govern. I això passa cada vegada que assumeixen la inferioritat amb la que es deliberen i acorden elements centrals del govern municipal. Aquest pressupost ni és un pressupost redistributiu ni respon a les principals problemàtiques que té la majoria de la població local.
Sant Cugat és la segona ciutat catalana més desigual, fet que provoca una pressió econòmica constant i a l’alça per a milers de famílies que viuen amb allò just i necessari, mentre la ciutat s’encareix cada dia més. L’habitatge és un factor empobridor per a moltíssima gent, fent que els llogaters destinin més del 45% dels ingressos a pagar el lloguer. Cosa que es deu a la desproporcionada mercantilització de l’habitatge: com tots ja sabem la nostra ciutat porta anys ostentant els podis de ciutats més cares tant a nivell català com estatal.
A la CUP som dels que pensem que un ajuntament ha de poder abordar aquestes desigualtats per reduir-les a la mínima expressió, amb l’objectiu d’extingir-les. Alhora, les polítiques públiques haurien d’anar encaminades a revertir les tendències d’exclusió i vulnerabilitat i el patiment social que s’ha estabilitzat post pandèmia i que no decreix.
Aquesta mirada, però, entra en contradicció amb la proposta del govern, ja que aquest pressupost no és redistributiu i no està entenent que el model de ciutat també és constitutiu dels principals factors de desigualtat per als veïns i veïnes de Sant Cugat. Per tant, el projecte de govern de Junts i ERC i els seus pressupostos no estan abordant les necessitats correctes, i passen per sobre dels principals problemes de la ciutat amb més complexes que conviccions.
Aquest pressupost pel 2025 no és un pressupost redistributiu en els termes que la ciutat necessita. Per segon any consecutiu, la despesa plantejada per les polítiques socials és continuista el que suposa, de facto i a causa de la conjuntura econòmica, retallar els recursos d’atenció i acompanyament que la ciutadania necessita.
On també constatem una manca greu de convicció és en la regidoria d’habitatge, ja que va molt mancada de recursos. Ni econòmics ni humans. Sense recursos pel servei públic d’habitatge, no hi ha política estratègica possible a desenvolupar en aquesta matèria. Amb la problemàtica que suposa aquest tema pels santcugatencs, no podem conformar-nos amb la Oficina Local d’Habitatge fent de finestreta única i PROMUSA gestionant el poc parc públic que tenim. Cal un servei d’habitatge a l’alçada de les necessitats, que abordi l’emergència residencial que patim de forma estratègica i planificada. Com es pensa fer front a la impossibilitat d’emancipació en aquesta ciutat? Que si som la segona ciutat catalana amb menys població d’entre 25 i 34 anys, per alguna cosa serà, han marxat tots! En definitiva, i com deia no és un pressupost redistributiu ni que atengui amb convicció i valentia les necessitats de bona part de la població local.
Si l’ajuntament només posa el focus en fer els números sense atendre la conjuntura, oblida la seva responsabilitat com administració pública de garantir la millor de les vides per a cadascuna de les persones del municipi. Que és el que resulta fonamental per construir una ciutat de drets.
Marco Simarro és regidor i portaveu de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari