Al ple d’aquest dilluns ens vam trobar amb una moció sorprenent. Junts, ERC i PP van presentar una moció, recolzada per VOX, refermant el seu compromís per aconseguir la segona residència pública de gent gran a Sant Cugat. Si, la mateixa residència que l’alcalde va anunciar fa poc a bombo i plateret que ja era una realitat, i que després hem vist que al màxim que aspirem és a una residència privada amb algunes places concertades, sempre i quan la Generalitat s’hi avingui.
Deixant de banda els suports que està buscant el govern per dur a terme polítiques tan importants per la ciutat, com l’atenció a la dependència a través de la construcció d’una residència de gent gran, el que més sorprèn és un dels acords de la moció. I cito textualment: “Que l’Ajuntament de Sant Cugat faciliti a la Generalitat de Catalunya, quan s’escaigui, un nou terreny perquè aquesta, en l’ús de les seves competències, procedeixi a la construcció d’una residència pública per a gent gran.”
La qüestió és que aquests terrenys ja els tenim! Són els mateixos terrenys de Volpelleres que feia temps que estaven reservats per aquest motiu, i que ara resulta que el govern vol destinar a construir la residència amb algunes places concertades que explicava al principi. La pregunta, doncs, és obligada: Per què hem de buscar uns terrenys que ja tenim? No seria més senzill pressionar la Generalitat perquè faci realitat la residència pública? I el pitjor de tot: Si trobem aquests terrenys, i la Generalitat continua negant-se i només ofereix l’opció concertada, faran una nova moció per buscar uns nous terrenys?
Tot plegat resulta en una situació bastant surrealista, amb el govern havent d’assumir les conseqüències d’actuar a cop de titular i anuncis brillants que després no pot fer realitat. Una manera de funcionar a la que desgraciadament ja ens hem acostumat en aquest mandat, i que demostra que el govern no és conscient de la realitat i els problemes de la gent treballadora de Sant Cugat. Perquè si als 1.500 € que costa de mitjana el lloguer a Sant Cugat, i hem de sumar el cost exagerat d’una residència privada, ens queda una situació que només pot assumir una minoria molt privilegiada, segurament la minoria per qui solen governar.
Enric López és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari