Com deia l’admirat Vicent Andrés Estellés, “allò que val és la consciència que s’és res si no s’és poble (…)”. Trobo que es tracta d’un vers al qual ens convé retornar regularment, especialment pels volts de la Diada, perquè connecta perfectament amb la concepció inclusiva de la identitat catalana que celebrem cada 11 de setembre. Som catalans en tant que defensem la nostra terra, la nostra llengua i els nostres conciutadans. Ho som en tant que vetllem perquè tothom pugui viure amb dignitat i acollim a qui ho necessita. És evident que aquesta concepció és absolutament contraposada a l’identitarisme xenòfob d’ultradretans com Aliança Catalana.
En contra de la broma que sovint gasta l’espanyolisme ranci sobre la Diada (diuen que celebrem una derrota militar), m’agrada pensar que defensem un projecte propi de país: l’objectiu compartit de ser un poble lliure i sobirà. Clarament això no és possible sota el jou espanyol. La lluita per l’alliberament l’entomem, o més bé continuem si tenim en compte el nostre llegat històric, per aconseguir un món sense discriminacions. És a dir, uns Països Catalans on ningú sigui agredit o passi por per ser dona, transgènere, homosexual, pel seu color de pell o orígens. Un territori on tothom pugui viure, en definitiva, una vida digna i on el benestar comú sigui la prioritat vers el benefici econòmic que concentren uns pocs.
Pot semblar utòpic el que aquí plantejo, nogensmenys faré meves les sàvies paraules d’Eduardo Galeano: “(…)¿Entonces para qué sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar“. És un plantejament com ves va més necessari, ara que el moviment independentista es troba desconfigurat i l’espanyolisme monàrquic s’asseu a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Fer-ho possible, entre totes, depèn de mi, de tu, de nosaltres. Ens cal sortir de l’espera, de l’expectativa i la reacció, per tornar a construir.
Aquesta és el compromís que adquirim. Tornar a posar les mans, els caps i els cors per fer-ho possible. Per generar les condicions perquè la ruptura amb l’estat espanyol sigui una via de lluita i d’esperança. Per tornar a construir un poble que és i es vol divers i complex, i que és capaç de ser el protagonista de la seva pròpia història.”
Marcel Laborda és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari