“Adaptació, resiliència…” és l’opinió de Robert Savé

Aquests darrers anys un dels temes més comentat, que no pas tractat, ha sigut sens dubte el canvi, la realitat climàtica en què ens trobem.

Tothom donava i dona la seva opinió, sempre de bona fe, però molt allunyada de la realitat holística en el fet que aquesta realitat es desenvolupa, fent que els esforços d’adaptació per fer una societat resilient, siguin meres especulacions, pedaços o res.

Ara en el món polític, és dir en la gestió de la realitat socioeconòmica del lloc on som, hi ha hagut un canvi de signe, vers opcions més socials i espanyolistes.

Com en el cas climàtic anterior, cal adaptar-nos per ser resilients, a les noves circumstàncies i les que d’aquestes es derivin.

Sí, és un punt i seguit, final, suspensius a la independència, però també és un signe d’exclamació i d’interrogació vers un nou marc social més holístic i just.

Penso que no podem caure en el parany de quina de les dues opcions volem, ja que són ambdues, tanmateix, sí que cal, no tan sols per possibilisme, ponderar-les.

En aquest sentit, penso que hem emprat molts anys i esforços per molt poc en la línia de la independència, fent que s’hagi afectat negativament el context social de Catalunya, possiblement és el moment d’invertir esforços.

Per mi, pot ser un punt de debat, un col·lectiu feliç fa país, però a l’inrevés difícilment.

Pensem que volem ser, com, qui, i fem-ho, aleshores, la independència, segons els canons del segle XXI, si és adient, ja vindrà.

Cal pensar avui en demà per adaptar-nos i ser resilients, que és simplement ser operatius i feliçment funcionals.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat