El moment polític municipal ens porta a lluitar en molts fronts, per aconseguir un Sant Cugat resilient al nou món on ja estem.
A més es compliquen amb les circumstàncies polítiques d’aquest tros de món, que per ser no és ni país, ni regió, ni comunitat autònoma. Ni tan sols territori pel cas i ús que se li adona.
Potser ha de tractar-se com en els incendis forestals, controlant combustible, trencant el paisatge, potenciant operativitat i preveient canvis ambientals, el qual no evita el foc, però el tempera i promou els menors efectes negatius possibles, tot preparant la recuperació de les parts afectades.
En l’àmbit polític general, tenim grans tempestes i turbulències que s’autoalimenten com en un incendi de sisena generació, promovent grans i greus inestabilitats generals, que dificulten el saber el que, com, quan i on afectaran aquestes divagacions polítiques de baixa estofa.
A escala local, la tàctica de dir que tot estava tot molt malament, junt amb la recurrent frase de què ens fan seves les reivindicacions ciutadanes, com si no estiguessin en l’encàrrec per delegació temporal de responsabilitats, ens porten a un voltar per no canviar res.
On és l’habitatge social, i el transport intern per unir barris i serveis dins el termini i en la forma escaient, on és l’educació en la igualtat de drets i deures, on és un servei sanitari públic, inclòs l’hospital tantes vegades promès, on és una autèntica gestió política dels barris per fer municipi, on són les estratègies socials, si socials de l’aigua, l’energia i l’alimentació, on és la lluita contra la contaminació que generen les dues autopistes que ens envolten i creuen, on és una política cultural per tothom i arreu, on és el pla de gestió particular pel parc de Collserola…?
Penso, que enlloc, considero que s’està emprant la tàctica, molt catalana, de què qui dia passa any empeny, i així només es passa el dia, que tan sols tenen valor si són plens de contingut, per valors individuals i socials inseparables.
Penso, que en les nostres prioritats cal posar davant de tota la mentalitat i funcionalitat de l’esquerra popular, lluitadora, idealista, esperançada, transformadora, ponderadament igualitària.
Ser d’aquí o d’allà no es garantia de res, ser el que es vol amb altres, sí. Som-hi!
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari