Després d’un any de mandat, toca fer una primera valoració amb calma sobre el nou govern de Junts i ERC, i la valoració que fem és que avui dia Sant Cugat fa marxa enrere i és una ciutat cada cop més desigual, on els mals costums de la vella política tornen.
Veiem com amb el canvi de govern hi ha hagut també un canvi de prioritats, que no serien ben bé les de la gent treballadora de Sant Cugat, que avui dia pateix més que mai per pagar el lloguer i arribar a final de mes, sinó al revés. Que els que estan més satisfets són aquells als quals aquests temes no els fan perdre la son.
Fem un breu repàs:
En primer lloc, mentre Sant Cugat continua encapçalant les llistes de l’habitatge més car, el govern rebutja o desdibuixa les nostres mocions d’habitatge.
En segon lloc, mentre la sequera es converteix a poc a poc en un problema estructural i se’ns demana omplir cubells amb l’aigua de la dutxa, ens trobem la inacció de govern davant l’augment de la pujada de la tarifa de l’aigua.
I finalment, mentre ens trobem amb la negativa a augmentar els impostos a una de les ciutats amb més renda del país, veiem com aquest govern opta per dur a terme retallades que han afectat greument l’activitat de les entitats.
Els temes que acabo de repassar són temes que tenen una afectació en la vida del Sant Cugat popular, del Sant Cugat amb un sou normal i una vida normal, i que el govern no ha atès. Semblaria que està més preocupat per aquell Sant Cugat d’elit que sí que encaixa amb la imatge de ciutat que han volgut construir durant anys.
Creiem que aquest any han tornat els mals costums, aquesta forma de fer passant per sobre, amb mesures precipitades, com pot servir d’exemple el cas del Centre d’Art Maristany. Els mals costums de la política fàcil, que presta molta atenció als gestos i a donar una imatge de resoldre les coses ràpides sense tenir en compte la complexitat que hi ha al darrere, generant més frustració.
Com quan van prometre a l’inici de mandat que tenien una ubicació per a la Mirada, qüestió que avui dia continua sense resoldre’s. Tornen aquests mals costums i amb això Sant Cugat torna a fer marxa enrere i veu com la profunda desigualtat que pateix no només no es redueix, sinó que s’agreuja.
Enric López és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari