Parlar de sequera sense parlar de tot el que l’acompanya és com si en medecina es parlés de carència de ferro i no es valorés la nutrició, ni la qualitat de la mateixa, ni la seva gestió. Seria un autèntic despropòsit, que de ben segur agreujaria la malaltia.
La sequera és aquí, segur que plourà i es reduirà, però com bé ens han indicat els experts, la sequera serà ja un fet estructural, que caldrà afrontar decididament repensant tot el nostre estil de vida primer, en paral·lel amb el model socioeconòmic.
La sequera es redueix o s’evita amb pluja, l’única font natural d’entrada d’aigua en un sistema, i també disminuint el seu consum, permetent així tenir més recurs a disposició de qui, on i quan calgui a la societat. És a dir, simplement estalviant-la.
Essent aquest punt, on cal aplicar la política, per valorar com es distribueix entre els diferents sectors de la societat, prioritzant ponderadament la seva distribució.
Seguint amb l’exemple de la medecina i la carència de ferro, sembla lògic primer acumular tot el ferro disponible, per després distribuir-lo equitativament segons necessitats entre els malalts afectats d’aquesta carència, oi?
Doncs aquest exemple està molt allunyat del que es fa amb el recurs aigua a nivell municipal. Així, tot i que es fa molt esforç en reduir el consum, encara consumim 213 L persona i dia, és a dir un 6,5% per sobre del que marca el Decret de Sequera.
Tanmateix, a més d’estalviar aigua, és clau el poder gestionar a nivell municipal. Així, fent servir la mateixa font informativa que utilitza la publicació EL CRITIC, es pot veure en dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA on hi ha les majors concessions d’aquest recurs a Sant Cugat del Vallès.
És una informació molt important, ja que podria fer que la gestió a nivell municipal reconduís la despesa hídrica entre sectors amb diferents necessitats socials i econòmiques, i que a més impliquessin a un nombre significatiu d’habitants de Sant Cugat del Vallès.
No és impedir res, el golf és un dels símbols d’un model de ciutat que de ben segur caldria canviar per justícia i igualtat, però que és i pot ésser un actiu a considerar en aspectes paisatgístics, lúdics, d’estructuració urbanística.
Així, emprant la informació de la Federació Espanyola de Golf, que xifra les necessitats mitjanes d’aigua per reg d’aquests camps, es pot veure com aquestes es troben entre un 45 i un 71% del total concedit d’aigua, i per tant es pot deslliurar un important volum hídric per altres usos comuns.
Aquest estalvi també és aplicable a les altres concessions a nivell municipal, ja que com la pròpia ACA diu cada gota compta. Tanmateix, la despesa agrícola, en la que sempre es considera, no prou objectivament, que es pot retallar aigua, a nivell municipal representa un 5% del total, i el 43% si es referencia a l’apartat ALTRES poc detallat en l’informe.
El problema és que es considera l’aigua com una mercaderia, que es compra i es ven, que té propietaris i que, per tant, la pot consumir qui té recursos per costejar-la, per això els costos de les noves infraestructures ja s’ha anunciat que es pagaran a través dels rebuts de l’aigua.
De ben segur, l’aigua estalviada i gestionada a nivell municipal, no arreglarà la sequera, ni les necessitats d’aigua dels més de 100.000 habitants de Sant Cugat del Vallès, però tindrà una clara missió pedagògica, mostrant que l’aigua és de tothom, així com el seu ús, el qual sens dubte és un pas decidit vers una nova cultura de l’aigua i amb ella un nou model socioeconòmic, ja que l’aigua és vida i ho amara tot.
Robert Savé, simpatitzant de la CUP, i Ramón Rabella
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari