A Sant Cugat estem vivint el desembarcament de la nova estratègia de Junts, que passa per ser el partit referent de Catalunya pel que fa a antiimmigració. Cal dir que ho fan d’una forma més subtil i maquillada que segons quines expressions d’extrema dreta a la que desgraciadament ja estem acostumats. Però a la pràctica, el missatge és el mateix: la immigració com una amenaça pel país. Es veu que, segons diuen, és un tema que preocupa a la gent.
Més enllà dels desitjos de cadascú, el que ens diuen les dades és ben diferent. Perquè si mirem els últims resultats de l’observatori sociològic, el que veiem és que la immigració és inexistent entre les preocupacions dels santcugatencs. Ni un 0,1% la considera entre els problemes de la ciutat. En canvi, sempre apareix entre les primeres posicions el problema de l’habitatge, amb un lloguer que aquest trimestre ha arribat fins als 1.500€ de mitjana.
I és que parlem clar d’una vegada. Si els veïns i veïnes de Sant Cugat patim per arribar a final de mes i tenim una vida cada cop més precària, no és per la immigració, sinó perquè hi ha una colla d’especuladors que cada mes es lucren a costa nostra. Si tens una vida precària, no és perquè la teva veïna de l’Equador tensi els serveis públics, sinó perquè Nova Finca et vol fer fora de casa per llogar el teu pis a 1.000€ l’habitació. I si no arribes a final de mes, no és perquè el teu veí magrebí et robi la feina, sinó perquè el Banc Sabadell t’ha apujat la hipoteca un 50%.
És important tenir clar qui és el culpable que la vida dels catalans sigui cada cop més difícil. I és ben senzill, perquè només cal mirar cap amunt. Per això, a la CUP hem presentat diverses propostes per, entenent les limitacions de l’ajuntament, treure l’habitatge del mercat i aconseguir que sigui un dret real. La resposta del govern, ha estat trinxar-les i deixar-les sense contingut. Potser és perquè no volen que mirem cap a dalt, sinó cap al nostre costat, cap a altres santcugatencs.
Enric López és militant de la CUP Sant Cugat

Deixa un comentari