Estem en plena sequera, amb un avui sí, demà no, respecte de quan s’aplicaran les restriccions d’aigua, als llocs on l’ACA és responsable, és a dir les conques internes, les quals asseguren el consum d’aigua de boca entre altres llocs a Sant Cugat del Vallès. És bo saber-ho per fer reflexions. La nostra aigua de boca, o la nostra dutxa, no depèn de l’agricultura.
L’agricultura, i els aliments que genera, estan a la conca de l’Ebre i no depenen de l’ACA. El 65% de la superfície del país és forestal i, per tant, utilitza la pluja, el 35% restant és agrícola, i d’aquesta tan sols el 35% està en regadiu. Per tant, l’agricultura no és responsable de la sequera, ni tan sols l’alimentació. Ho és un sistema desfermat vers un consum i creixement fins a l’esgotament dels recursos, que són de tots i per tots.
Cal assumir la nostra responsabilitat en un tema tan sensible com l’aigua, i per tant a més d’accions individuals i socials, cal fer campanyes de conscienciació respecte del recurs, de la seva gestió i dels reptes, sinó perills en què ens trobem.
Per això, a vegades cal ensenyar coses molt visuals per tal d’entendre el perquè de tot plegat. En aquesta línia, i aprofitant dades públiques, he fet una aproximació al consum d’aigua en la fase de sequera d’un ciutadà un federat en un esport de camp (rugbi, hoquei i futbol) i d’un federat en el golf.
Les xifres són:
200L persona-1 dia-1 x 365 dies any-1 = 72 m3 persona-1 any-1
1200 camps de gespa natural i/o artificial x 100mx 80m= 9600000m2 de superfície de camps x 10 L m2 de reg x 200 dies de reg any-1=19200000m3 / 164000 federats = 117 m3 jugador any-1 8789550 m3any-1 tots els golfs de Catalunya / 29232 federats a Catalunya = 300 m3 jugador-1 any-1).
Per tant, anys, mesos abans d’ara, s’havia dit i explicat amb tota mena de detalls que el clima i la meteorologia associada havien canviat, i més ho farien al llarg del segle, afectant la disponibilitat d’aigua.
El tema és terriblement senzill: no hi ha aigua. I aquesta cada cop està i estarà més regulada en benefici general, per evitar un estira-i-arronsa d’una flassada. L’aigua, massa escassa per tothom (Plan de acción de aguas subterraneas, PAAS 2023-30, que va aprovar el MITECO, l’estiu del 2023), el qual pot obrir noves vies, noves possibilitats per recuperar la gestió municipal integral de l’aigua.
Així, Francesc Camps, investigador especialista de l’IRTA Mas Badia (Girona), diu: “L’augment dels problemes entorn dels recursos hídrics que en provoquen la limitació en la disponibilitat o la pèrdua de qualitat faciliten la conscienciació dels usuaris en quant a la fragilitat del recurs. La seva organització en comunitats d’usuaris és el primer pas per abordar aquestes qüestions des del territori i consensuar actuacions per millorar l’eficiència en els usos i la gestió de l’aigua” (Francesc Camps i Sague. 2023. Dossier aigües subterrànies. La participació dels usuaris en la gestió dels recursos hídrics: les comunitats d’usuaris d’aigua; Revista de Girona 336: 88-92. Gener 2023).
Cal doncs deixar de lamentar-se, d’esperar, de demanar i/o reclamar el que no hi ha per molts motius, masses, interns i externs.
És clau assumir la realitat, constituir comunitats d’usuaris per a quan es torni a disposar d’aigua. I molt important: plantejar consensuadament i presentar conjuntament on s’escaigui uns objectius de viabilitat del territori, basats en aspectes econòmics, socials, culturals, paisatgístics i ambientals.
Ras i curt, tothom té dret a la mateixa quantitat de recursos, especialment amb sobrietat i a la baixa. Recuperem, doncs, la seva gestió. És nostra amb els altres, no d’ells amb nosaltres! O no?
Rebel·lem-nos (les coses que et treuen no es demanen, s’agafen).
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari