“Salut mental i capitalisme” és l’opinió de Nura Estany

El concepte de salut mental està sent objecte de debat, especialment des que intentem atorgar-li més amplitud de la que tenia clàssicament. Ja fa anys que s’entén la salut no només com l’absència de malaltia, sinó com el conjunt de condicions (biològiques, psicològiques i socials-ambientals) que permeten viure vides dignes. Des de l’òptica sanitària, d’aquesta tríada de condicions en diem determinants socials de la salut, és a dir, aquelles circumstàncies presents en el transcurs de la vida d’una persona (naixement, creixement, educació, treball, envelliment i mort) que condicionen la vida i la salut.

De determinants de salut en trobem de molts tipus, des de l’edat, el gènere, l’accés a recursos educatius i sanitaris, el lloc de naixement, fins elements com el lloc on vius, la condició socioeconòmica o la situació i condicions laborals. Tots aquests elements creen una estructures de desigualtat (o privilegi) que condicionen la salut de les persones, tant en termes físics com psíquics.

No descobriré la sopa d’all si dic que el barri on vius condiciona la salut cardiovascular o les probabilitats de càncer. Un entorn amb fàbriques químiques augmenta el risc de càncer de bufeta, per exemple; de la mateixa manera que viure sotmès a estrès laboral o socioeconòmic augmenta el risc d’infart i de depressió. No ens ha de sorprendre, doncs, que la salut mental vagi lligada a l’accés a l’habitatge: si no tinc sostre, si no tinc la certesa i la tranquil·litat de tenir un lloc on viure, empitjora el meu estat d’ànim, podent-me abocar a un estat de depressió reactiva a la situació de vulnerabilitat social. I, sí, augmenta el risc de suïcidi.

En salut parlem també del concepte de salutogènesi, que és, ras i curt, tot allò que fem en positiu per millorar la salut i el benestar de les persones, dins i fora de les consultes. En el context que ens trobem, elements claus de salutogènesi són la xarxa comunitària que tenim, els sindicats que ens defensen feines i llars i espais d’autoorganització. La nostra aposta és la de sempre: coneix les teves veïnes, defensa el teu barri i la seva xarxa, afiliat als sindicats propers, defensa la vida amb dents i urpes!

Nura Estany és militant de la CUP Sant Cugat i metgessa de família