La sequera més llarga de la nostra història recent persisteix, tant que el govern de la Generalitat va aprovar ahir més restriccions a les àrees de Girona i Barcelona, el que inclou la nostra ciutat. I dilluns, es va debatre al ple la moció que vam presentar la CUP per continuar lluitant per la municipalització de l’aigua. I és que, davant d’aquest panorama, tenir un control públic d’un bé tan important hauria de ser una cosa de sentit comú.
La realitat, desgraciadament, és molt diferent. I és que la moció va caure gràcies a l’abstenció de Junts, ERC i PSC amb un argument compartit: l’ajuntament no té competència sobre la gestió de l’aigua. Fins aquí ho podríem entendre, el problema és que just després, vam debatre una moció de Junts amb el suport d’ERC que reclamava acabar amb l’espoli fiscal, una qüestió que fins on jo sé, avui dia no depèn de Sant Cugat. Quan el regidor Marco Simarro els hi va mostrar aquesta contradicció, només va tenir el silenci per resposta.
Aquesta situació em va recordar a la pel·lícula No miris amunt, on uns científics alerten que un cometa està a punt de destruir la Terra, però els dirigents, més preocupats pels seus interessos, fan com si no passés res. Doncs bé, Sant Cugat no pateix l’amenaça de cap cometa, però sí una sequera que cada cop afectarà més la vida de la seva gent. I mentrestant, alguns partits miren cap a una altra banda, qui sap si per interessos de partit, de govern o per no enemistar-se amb certs sectors econòmics.
Nosaltres ho tenim clar, no podem fer front a aquesta situació sense un control públic de l’aigua. I que el govern municipal es resigni al “no hi podem fer res” és una decisió clarament política. Perquè sempre queda marge per la lluita, i a la CUP ho continuarem fent fins a l’últim moment.
Enric López és militant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari