Estem, suposo com altres vegades a la història, o sempre al llarg de la mateixa, en moments difícils. Potser no més que altres vegades, però segur que mai tan informats, que no explicats.
Les guerres, la fam, els assassinats en nom de ves a saber què, qui i per què, la misèria real arreu i la virtual, sobretot del primer món, la manca d’empatia, la injustícia, l’estupidesa, la incultura… Són, ens ho expliquin o no, les causes i els efectes d’un món global, amb un únic sistema socioeconòmic de mercat, basat en els guanys d’uns en detriment d’altres.
Aquest sistema es sustenta en l’extracció i explotació de recursos finits i de tots, que ha portat a una negativa, general i complicada realitat climàtica, que a més ha esdevingut i serà una important emergència social per tothom i arreu.
És una situació molt difícil i les expectatives no són bones, tanmateix, com va avançar l’intel·lectual anarquista del segle XIX Piort Kropotkin Les desesperades no es revolten, perquè la revolució és un acte d’esperança i, per tant, ara el que ens cal és indignar-nos, valorar aplegats i revolucionar-nos per aconseguir un món millor.
Pot semblar cursi, ingenu, bonista, però de què serveix queixar-se, reclamar, plantejar i fer coses petites i individuals?, de poc, més enllà de l’autosatisfacció i, en el millor dels casos, l’acció exemplaritzant.
Cal esperança, i amb ella ganes per resoldre problemes plantejant solucions, les quals tan sols es poden desenvolupar amb altres, desitjablement en positiu.
Cal pensar en singular, mirar i estudiar en grup i planificar en plural i sobretot fer, fer, fer accions pel present i el futur, que no és més que l’ara mateix movent-se en el temps i en la direcció que li marquen les societats.
La paraula revolució espanta perquè no es valora en tota la seva extensió, ja que el mot simplement descriu un fet que representa una transformació profunda i ràpida de l’estructura social, econòmica i política d’una societat, que alguns cops comporta l’ús de la violència, però no necessàriament.
En el sentit de la no-violència, de la pau, pensem que transforma més un fil d’aigua que l’impacte d’un gran roc, així les actituds pacífiques continuades i compromeses respecte d’un determinat fet, model… poden canviar moltes coses i a la fi, la societat.
El futur, la revolució, fan por, però el present encara més. Comprometem-nos per millorar-lo, per fer-ho, això És esperança en un mateix amb els altres.
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari