“Conflicte, conflictes” és l’opinió de Robert Savé

Accepto de bon grat, perquè ho han dit persones sabies, que “tot és del color segons el cristall amb què es mira”, i també que “la veritat és la que és, encara que es miri o digui a l’inrevés”.
Amb aquest context puc dir clarament convençut que, en la desigualtat, no pot haver-hi equidistància en les valoracions.

Però sí igualtat en el tracte en positiu a les persones, i també el mateix, però en negatiu pels assassins, instigadors, llepaculs, validadors d’entitats creditores d’usura…, que amb frases altisonants i ben construïdes tapen als negociants de la mort, ràpida o lenta, d’allà i d’aquí.
Ésser bel·ligerant en l’actual conflicte entre Palestins i Israel, és molt important per tractar de fer visible un acte criminal.

Cal, però aclarir que no es tracta d’una guerra, ja que aquesta es descriu com “la desavinença i trencament de la pau entre dues o més potències i/o la lluita armada entre dues o més nacions i/o entre bans d’una mateixa nació”, el qual no succeeix, ja que és un conflicte entre un o més grups civils armats i un estat, fet violent si, criminal també, però desequilibrat en fons i forma també.

Per tant, per què els mitjans de comunicació de tot l’estat, tot, s’entesten a emprar la paraula guerra, o fan per donar simetria i així justificar les accions d’un estat, d’un dels bàndols?
Per què es confon tan fàcilment, l’asimetria entre els palestins i els israelians, en tot, espai, persones, riquesa, aliats…?

Per què en països laics, democràtics, igualitaris…es vol fer veure el conflicte com una guerra entre cultures, religions, de fanàtics contra demòcrates…?

Per què tant engany, tanta mentida, tanta mesquinesa…, que o a qui amaga?

Un sol conflicte, un sol mort, una sola injustícia, és molt per una espècie que s’autoanomena intel·ligent, i massa per unes societats que es proclamen democràtiques, per tant, cal tenir clar, que cada dia hi ha moltíssims actes de violència individual i grupal, atiats per desigualtats promogudes per un sistema socioeconòmic global pervers en fons i forma.
Cal estar sempre i arreu a favor dels dèbils i desvalguts, i en contra dels causants dels desequilibris i les injustícies, però amb criteri, amb racionalitat, per veure la veritat segons la nostra visió, fet que cal tenir-ho sempre en compte, per no generalitzar el que és opinió des del coneixement, i a més, és important, perquè els causants de tanta ignomínia, són un perill constant per tothom.

Recordem Ucraïna, Afganistan, Etiòpia, USA/Xina, USA/Iran/Israel, Iemen, Haití, Jihadisme a l’Àfrica, Birmània, ara Israel i Palestina, són molts conflictes, és molta violència, i també, ja que ni es pot oblidar, ni es pot deslligar de l’altre, els desnonaments, la violència de gènere i la sense gènere, la pobresa/misèria, la injustícia, la desigualtat…

Enfront de tot això hi ha una via: la justícia, l’empatia i la igualtat, per arribar a l’objectiu global d’una societat en pau, solidària i lliure.

La resta són romanços… en el millor dels casos.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat