Darrerament em xiulen, sovint, les orelles. L’altre dia, sense anar més lluny, en el transcurs del darrer ple municipal, quan, de nou debatent sobre neteja de la ciutat, se’m va citar: “Un regidor de la CUP es queixava als plens que Sant Cugat estava massa net”. Deixant de banda que de la manera en què es diu, per part de l’alcalde, sembla que la frase fos quelcom recurrent, la cosa havia sorgit en el debat de pressupostos de 2013, en el marc d’un discurs on criticàvem un model de ciutat car i amb un elevadíssim percentatge del pressupost captiu. Fa uns mesos, durant la campanya electoral, l’exalcaldessa Conesa deia, citant-me implícitament, que “la CUP vol una ciutat bruta”. Citar totes les columnes d’opinòlegs d’ordre on s’ha esmentat la frase seria eixorc i tediós.
Començarem per l’autocrítica. I és que sobrevalorar no acostuma a sortir massa bé, i pretendre que tothom entengui que un titular és un titular i l’essència del missatge una altra, sembla ser que és il·lús. Segurament, tot i que en aquell moment m’ho semblés, fer servir aquelles paraules no va ser la millor idea. Ho sento molt, m’he equivocat, no tornarà a passar, que diria aquell.
Deixant de banda el titular “Sant Cugat està massa net” però, la realitat és que segueixo creient fermament en allò que dèiem. I què dèiem? Perquè és evident que hi havia un discurs darrere el lema, repetit, tergiversat i citat de manera errònia per aquells que sempre han cregut que la ciutat és seva i que, com Ferrusola, van sentir que durant l’interludi 2019-23 els havien entrat lladres a casa. Doncs dèiem veritats, bàsicament. Com el fet que el 2013 la ciutat gastava un percentatge del pressupost en neteja viària (el 8%) que era molt més elevat que arreu (recordo, per exemple, que en una ciutat com Reus no arribaven al 4%). I el missatge, més enllà de la dada concreta –i objectiva–, era que l’explicació d’aquesta elevada despesa era el model de ciutat. Horitzontal, car, i difícilment sostenible. Tan estrany no devia ser això que dèiem quan, a la meitat de la concessió, es van establir millores (a les quals vam donar suport i vam celebrar) que van suposar un estalvi de 2,3 ME anuals. I la ciutat seguia estant neta, més que neta.
Des que va canviar el govern, l’estiu de 2019, va començar el soroll al voltant de la brutícia. Coneguts no sospitosos de cupaires m’ho deien. I per ser fidel a la veritat, en alguns indrets de la ciutat vaig pensar que era cert. Però, a què es devia això? Al nou govern? La concessió era la mateixa. En alguna ocasió he llegit que el plec anterior estava pensat per una ciutat de 60.000 habitants i ara en tenim quasi 100.000. Cal, doncs, tornar a les dades. El 2016, quan el govern valorava molt positivament el servei i l’estalvi aconseguit, Sant Cugat tenia 88.921 habitants. El 2019, quan per culpa dels comunistes la ciutat ja estava fastigosa, la població era de 91.000 habitants. De debò hi ha tanta diferència?
Què ha passat, doncs, a part d’una pandèmia que alguns diuen que ha accentuat el tantseme’nfotisme i el conseqüent “pel que em queda al convent m’hi cago dentr”?. Doncs que cal atorgar una nova concessió. I en aquestes circumstàncies, amb contractes prorrogats i plecs per elaborar, tothom juga les seves cartes per tal d’arribar a obtenir un millor acord. Això es pot encarar de diverses maneres, i els que actualment governen, van tenir molt clar des del principi que preferien la demagògia del titular a la realitat realment real.
Ignasi Bea és militant i ex-regidor de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari