“Tinc clar, que no ho tinc clar” és l’opinió de Robert Savé

Algunes persones tenen les idees i les accions que se’n deriven molt clares, o almenys així ho sembla.

D’altres, com és el meu cas, tot i voler ésser d’aquesta mena de persones, no ho som, i hem de construir la nostra mentalitat i accions, a les que altres han pensat i explicat.
Estic en un mar de dubtes, respecte de fer debat la gran crisi ambiental i social a nivell mundial en què ens trobem, i davant d’aquesta magnitud, em desoriento i em perdo.
Per això, vaig tractar de focalitzar-me vers el món petit del municipi i a més, fer-ho des d’una projecció social, reivindicativa i amb voluntat de canvi de sistema.

Penso que no he tingut massa èxit, ja que més enllà de la pròpia conscienciació grupal, que en diferents nivells ja existia, el municipi i les seves polítiques de gestió són altament dependents de recursos de fora i, per tant, d’una manera molt important i greu, promotores del canvi climàtic.

No va de contenidors de colors, ni de plaques fotovoltaiques en l’unifamiliar, ni de menjar vegà, ni d’estiuejar amb motxilla a l’altra punta del món, ni de moto elèctrica…no, va de sobrietat, de coneixement, de sentit comú i de compromís amb els altres i un mateix.

Ara es parla de pactes polítics per no sé què exactament, ja que en cap moment en aquests es situa la crisi ambiental, i siguem clars, si aquesta no es resol, no hi ha amnistia, ni llengua, ni rodalies, ni canvis pressupostaris…, com es diu, perquè es coneix, mai ha sigut bo posar el carro davant dels bous.

M’he definit com algú que necessita dels altres, per generar i/o polir idees i en aquest sentit m’aprofito de Joan Margarit en un paràgraf del seu vers La làmina del monestir de Santes Creus, del llibre Animal de bosc (edit. Proa 2021), que diu… els milers de morts que encara són pel camp i les cunetes, / fan que mai no m’oblidi del perquè no he estimat ni aquest país ni aquesta terra. / I per què malgrat tot no n’he marxat: /de cap lloc no sabria tot el que sé d’aquest, / i res no protegeix com el coneixement.

Vull millorar aquest tros de món, no pel que és, sinó pel que l’estimo, que és un acte de voluntat intima, que tan sols té valor amb i per altres.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat