“Simplement la meva estratègia…” és l’opinió de Robert Savé

Fer municipi, fer política perquè els seus habitants visquin el millor possible en cada temps i circumstància, és responsabilitat de tothom. Cert és, però, que en el nostre sistema de gestió es delega, temporalment i d’acord a llei, les responsabilitats individuals als partits polítics i qui els constitueixen.

Tanmateix, és imprescindible tenir sempre ben present que cadascú de nosaltres ha de fer, de fet fa, política en cada acte, en cada euro gastat, en cada frase dita o escrita, en cada actitud vers els altres individus i/o entitats.

A la meva manera de veure, simplement això, estem en un moment complex, ja que encara tenim massa records, per mi bons, de la darrera legislatura, massa records no tan bons de les darreres municipals, junt amb una important incertesa respecte del que fer a l’oposició, d’un govern i un cartipàs municipal més conjuntural, que ideològicament concret i funcional.
La primera conclusió que trec és que no vam saber explicar el que vàrem o propiciàrem fer, que no ho vam expandir a tothom i arreu, per dificultats d’espai temps, per manca de possibilisme (sona malament, però funciona!) i per escassa ponderació dels fets i la seva valoració (el problema de l’habitatge és general i no tan sols d’una determinada franja d’edat; els serveis de cures, igual que les escoles, són per determinades edats, que a la vegada es mouen en el temps i, per tant, varia la seva necessitat real…).

La segona és que no conec el que pensen els meus veïns, ja que tinc com a estratègia vital mirar el present i pensar en el futur, i per ells, em sembla que volen mirar el present d’acord amb el passat. Aquest punt és particularment molt decebedor, ja que els molts esforços aplicats en el Consell de Ciutat plantejant un Model de Ciutat d’ara fins al 2075, sembla que queden en res.

La tercera és que per mi, centraria aquesta estratègia vital en els eixos salut/alimentació/ aigua/energia, del que pengen els temes d’habitatge, esport, igualtat, mobilitat, cultura…, que en són causa i efecte per ara, demà i més enllà, per tothom.

El futur és desconegut i podem encarar-lo amb incertesa o esperança, segons Primo Levi. Em decanto per l’esperança activa, compartida i compromesa.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat