Sens dubte un no rotund al feixisme, des de sempre a la meva existència. La família, els amics, la lectura, l’observació i la seva valoració, el debat han configurat la meva manera de veure aquest fenomen social que depassa una ideologia, convertint-se en una força expansiva, excloent, acrítica, acientífica, subjectiva i molt perillosa.
Tanmateix, aquesta negació cal estructurar-la per convertir-la en accions, que permetin anar contrarestant i a la fi eliminar aquest moviment.
Penso, per emulació d’altres que ho han dit abans i per interiorització cultural, que la millor, si no l’única manera d’erradicar el feixisme és l’educació, la cultura, la formació en una moral social de tothom, que engloba, com naturals que són, la justícia, la igualtat i la solidaritat.
Reconec que el sistema capitalista actual, propicia la seva aparició. Ha d’ésser així, perquè quan va aparèixer en el segle passat, es va relacionar amb la lluita capitalisme/comunisme, que ara és inexistent per manca d’una de les parts.
Tanmateix, vull ésser possibilista, cosa que sembla que no agrada sense saber per què. Ho vull ésser perquè sense els altres, tinc consciència de que soc molt poc, i aquesta tasca requereix de moltes anant en la mateixa direcció, que no vol dir el mateix camí.
A més és una tasca multifuncional, en la que es plantegen alternatives polítiques al sistema, canvis en l’educació, en la comunicació, en el consum, en la producció de béns… i per això cal saber on s’està i estarà, quins seran els factors mediambientals que limitaran els objectius.
El canvi climàtic, com a resultant del canvi global planetari, és i serà un factor limitant, ja que afecta la disponibilitat d’aigua, energia, sòl, biodiversitat i, per tant, promourà canvis socials, que poden ésser vers un món millor o un món feixista.
Com a exemple, la notícia del vaixell ensorrat en el mar de Grècia ple a vesar d’immigrants es pot explicar donant el nombre de víctimes, la situació i profunditat del mar, el nom dels criminals que els van fer pujar en un vaixell que no reunia condicions de seguretat, la resposta dels receptors UE…, o com va dir la FAO i l’IPCC en 2014 i MedECC en 2020, la fam, la set i les condicions ambientals, junt amb estructures polítiques corruptes en origen i final, generaran fenòmens migratoris de milions de persones.
Fet que es reprodueix a casa nostra, afortunadament no essent tan terrible com el del vaixell, però igual de dur humanament, ja que representa el marxar de la terra, generant la migració rural vers les metròpolis, per manca de rendibilitat agrícola i serioses limitacions hídriques, fenomen que no s’atura aquí, ja que les metròpolis expulsen als pobres i així segueix un camí de desencís, frustració… que genera indignació, que pot esdevindré en canvi social o feixisme.
Cadascú, fa el que millor li sembla i sap, jo tractaré de desenvolupar la meva responsabilitat compartida en el grup, en el tractament objectiu del canvi climàtic i els seus efectes i potencials solucions en el municipi, per generar informació, formació i debat.
És clar que perquè sigui operatiu ha d’ésser una tasca compartida, ens hi posem?
ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat
cupsantcugat.cat 
Deixa un comentari