“Dies xungos…” és l’opinió de Robert Savé

La sensació d’ara, és molt més que la generada simplement pel resultat obtingut en les darreres les eleccions municipals.

És la que apareix quan cadascú fa la valoració respecte de si va haver-hi errors i quins; que han fet els altres per treure tals o quals resultats; hem sabut oferir la nostra història i la seva explicació de feina, anhels i resultats positius i negatius i en el Consistori; s’han ofert suficientment bé i clar els nostres objectius per les persones que constitueixen la ciutat; hem estat capaços de diferenciar-nos, no tan sols a nivell d’imatge, volgudament, sinó a nivell estructural, funcional i ideològicament; s’ha presentat la millor llista (jo penso que sí, però per ètica i estètica no puc dir-ho) i l’hem sabut aprofitar totalment; ens hem despitat en algun tema que pot ser important per algú, i per tant es resoldrà o no en el dia a dia municipal, però no per unes eleccions….?

No és res nou, és el mateix que passa quan es perd un partit important, a la sensació de buidor anímica s’ajunta la d’un desgast físic important i una necessitat amb pressa, que ningú reclama, per seguir i fer.

Potser com a l’esport, cal valorar seriosament les ferides, les lesions, que són el que no s’ha fet prou bé i ens limita ara o per més endavant el futur. També, tornar a agafar ritme amb alguna campanya o acte, que faciliti el rodatge i la companyonia, no forçosament polític, inclús millor que no ho sigui.

En paral·lel pot ésser clau, pensar que es vol ésser i com es vol arribar a aquest objectiu, i és important fer-ho en grup, generant discussió, en base a propostes estructurades i molt concretes, ja que cal tornar aviat a esser operatius.

Venen temps rars, no més d’altres que s’han viscut, però és clar, ara els passarem a l’oposició, que és la pitjor responsabilitat, ja que si fa bé, s’ho queda el que governa, i si no es fa res, ho veu la ciutadania.

Com que és una opinió, sense més valor, considero que ens cal ésser durs, intransigents amb el nostre nucli ideològic i possibilistes en el nostre funcionalisme, per modular les actuacions que generarà el consistori, fidel a la seva ideologia, però no a la de tots els ciutadans, de tots els barris, i aquí pot estar el lloc on podem ésser i fer.

Vinga, seguim… i, per cert, quines croquetes més bones fan en el Temerari, hi aniré més.

ROBERT SAVÉ és mirasolenc i simpatitzant de la CUP Sant Cugat