Com bé sabeu, aquest any és any electoral, i les eleccions municipals del 28 de maig són un horitzó cada cop més proper, on està en joc la possibilitat de seguir construint un Sant Cugat més just i per a la gent, o de tornar a un model de ciutat elitista i al servei de les grans empreses i poders econòmics. Nosaltres però estem convençuts que seguirem creixent, i ho volem ensenyar amb una demostració de força que faci veure el recolzament de la CUP entre les santcugatenques.
Recuperem així una de les accions que hem dut a terme en anteriors eleccions com és la recollida de signatures. Aquest any no podia ser una excepció, i per això et demanem que si creus que el projecte polític de la CUP Sant Cugat és el millor per a la ciutat, signis a favor d’aquest.
Pots signar al següent formulari i, si abans vols saber-ne una mica més sobre la CUP, a continuació pots llegir el manifest on expliquem quin és el Sant Cugat que volem.
El 2023, construim un Sant Cugat per a tothom
Durant 32 anys la nostra ciutat havia estat governada pels mateixos. Amb un ampli suport electoral, l’espai convergent i els seus aliats puntuals van construir un municipi en sintonia amb les seves idees. Se’ns dibuixava un Sant Cugat tranquil, amable i net que amagava una altra cara excloent i elitista on no tothom hi tenia cabuda: la nostra ciutat és una de les més cares i desiguals del país. A més a més, nombrosos casos de corrupció van implicar el partit que durant tants anys ha dirigit el consistori de Sant Cugat (cas Palau, cas 3% i cas SHARP).
El 2019 però, la ciutadania va votar a favor d’un canvi de govern que explorés un altre model de ciutat. Aquestes aspiracions van quedar alterades per l’arribada de la terrible pandèmia de la Covid-19 i la posterior crisis econòmica. Malgrat tot, la CUP – Procés Constituent ha pogut impulsar diverses polítiques pioneres per tal de transformar la ciutat. Primer de tot, cal destacar les polítiques feministes, la inclusió global de la perspectiva de gènere i el desenvolupament del SIAT i el SAI. En segon lloc, hem de subratllar l’ajuda a les beques menjador (també durant el confinament), les ajudes pels casals d’estiu, el conveni per tenir accés a l’odontologia o les nombroses polítiques per a, i des de la gent gran. En altres paraules, s’ha passat de l’assistencialisme a la garantia de drets. En tercer lloc, les polítiques de participació s’han desenvolupat de manera molt positiva amb l’ampliació de la participació, l’extensió dels pressupostos participatius descentralitzats i joves, o l’Assemblea Ciutadana. Finalment, la CUP ha impulsat la municipalització de serveis com la grua i la creació d’una empresa pública per tal de seguir internalitzant serveis.
Com podem veure, algunes coses han canviat a la ciutat del Pi d’en Xandri, però les dades segueixen apuntant a uns fets preocupants. Encara que Sant Cugat sigui una de les ciutats més riques, també és de les més desiguals: el 0,5% més ric de la ciutat té tant com el 40% més pobre i el 20% que més posseeix té més que el 80% restant. A més a més, tres de cada deu santcugatencs té problemes per arribar a final de mes mentre que els desnonaments se segueixen acumulant. A l’hora, s’han conformat noves bosses de pobresa, formades per les treballadores (el 56% de les persones considerades pobres, treballen). No podem acceptar que una part de la ciutadania no pugui mantenir casa seva calenta a l’hivern o hagi de triar entre comprar menjar o pagar el lloguer. Ni és acceptable ni es pot permetre.
Ens cal un Sant Cugat on la seva gent no hagi de marxar perquè no pot pagar els preus prohibitius de l’habitatge. Un Sant Cugat que no deixi ningú enrere. Que tingui la mà estesa al seu ric teixit associatiu i cultural. Necessitem una ciutat que no oblidi que els carrers són llocs per viure-hi i socialitzar-se i no simples metres quadrats destinats a la inversió i el consum. En resum, un municipi que tingui com a prioritat el bé comú, i no pas els interessos de les elits que regeixen el país.
A Sant Cugat li cal aprofundir en un nou model de ciutat. Li cal posar la vida al centre. Que l’accés universal als serveis públics estigui garantit i l’escola bressol no sigui inaccessible. Que l’habitatge de lloguer social sigui una prioritat i es destinin els recursos que calguin perquè cap santcugatenca no es vegi obligada a marxar. Una ciutat que recuperi el control públic dels serveis, els beneficis dels quals repercuteixin en la col·lectivitat i en la millora de les condicions laborals. Una ciutat que defensi els seus treballadors i treballadores en comptes de posar la catifa vermella a les grans empreses. Una ciutat que es prengui seriosament els mecanismes de participació, en comptes de convertir-los en simples audiències públiques, i que potenciï els Consells de Barri dotant-los de més competències. Una ciutat on no hi hagi corrupció a costa de tota societat per enriquir a uns pocs. Una ciutat on es generi un entorn propici perquè les entitats desenvolupin les seves activitats. Un model en el qual el concepte de Smart city no sigui simple cosmètica i marxandatge, sinó que vulgui dir utilitzar els recursos de la manera més eficient i millorar la vida de les persones. Una ciutat que no se sumi al lema de moda, sinó que es cregui les polítiques socials transformadores.
Fa quatre anys la Candidatura d’Unitat Popular – Procés Constituent amb el suport de 4871 santcugatencs i santcugatenques, vam entrar a l’ajuntament amb una força imparable i vam aconseguir un fita històrica: situar la veu de l’esquerra transformadora i els moviments socials dins del govern de la ciutat continuant sent la primera força a La Floresta, mantenint així la Presidència del Consell de Barri. Quatre anys després, en el clima d’emergència social i nacional en què vivim, la CUP ha de fer créixer la veu de l’esquerra transformadora i rupturista a l’ajuntament, però també al carrer.
Representem una força nova i necessària; els anhels de canvi des d’una lògica de l’esquerra transformadora, que implica la ciutadania en la presa de decisions. Una veu compromesa amb el teixit associatiu, els moviments socials i les reivindicacions populars, nacionals, socials, feministes i ecologistes. Una força política que té clar que la lluita sobiranista és la lluita per totes les sobiranies i que sense sobirania econòmica no hi ha independència real. Que aposta per la radicalitat democràtica, que treballa desacomplexadament a l’esquerra amb tota la imaginació i l’energia necessàries per a transformar la societat. Volem ser la veu que sacsegi el panorama polític de la ciutat, que treballi per superar la distància que ara com ara separa els representants polítics i la població per mitjà de formes innovadores i atrevides d’acció institucional. Cap crisi ha sigut mai tan àmpliament anunciada com la crisi ecològica que està arribant o l’actual crisi econòmica i per fer-hi front necessitem una força genuïnament d’esquerres, al servei dels més humils, necessitem la CUP.
Deixa un comentari